Si, ho dic a tu...misteriosa, que de tant entres al meu espai, talment estel fugaç, que per uns segons deixes el rastre fugiser...amarat de desitg per complir. Qui ets? que vols? Tal com vens marxes, arribes en silenci i en silenci marxes, però et fas notar i alguna cosa teva queda present en el meu espai...qui sap? cal saber qui ets?
Potser no, millor que el misteri que tÂ’envolta continui present en mi...