|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de stikaqui
|
|
|
L'informe Pisa o que se'n fa dels diners públics
divendres 19/setembre/2008 - 11:52 1551 6
Treballo a una escola que acull el major nombre de immigrants de tota la illa.
De 22 alumnes de 4 anys que tinc només 6 són catalanoparlants, la resta d’una gran multiculturalitat: Sevilla, Extremadura, Marroc, Equador, Bolívia, Brasil... això a la meva aula, a les altres hi ha molt més, Rumania, Uruguai, Paquistan...
Per nombre d’alumnes amb dificultats socials ens toques 4 mestres d’atenció a la diversitat dels que només han nomenat a 2 i ja en tenim ben prou.
L’equip d’assessorament i serveis socials canvia cada curs i fins que es fan a la problemàtica de l’alumnat ja ha passat mig curs i pel proper curs millor demanar un centre amb altres característiques...
El pati d’infantil, que acull 4 aules, (tenim els de 4 anys desdoblats) és petit i enfonsat, envoltat d’una una gran tapia on el soroll rebota i als cinc minuts de ser-hi sembla que t’hagis pres tres o quatre cafès, (van retallar el pati per poder obrir un carrer que es veu que feia molta falta), i els 90 alumnes allí dins més que relaxar-se una estona el que fan és donar-se empentes, xocar, molestar-se i atropellar-se.
Tres arbres vam aconseguir després de quasi encadenar-nos per gaudir d’una mica d’ombra al mesos de més sol, i unes pasteres molt reduïdes on els alumnes van plantar plantes aromàtiques però que s’han assecat perquè el rec automàtic no ha funcionat mai i els mesos de vacances... ja se sap ...
No hi ha sala de professors, (fem els claustres a un aula de 6è), ni laboratori, ni aula d’anglès ni molt menys un saló d’actes per a les festes o representacions...
Això sí!! A l’escola d’estiu, la darrera setmana d’agost vaig fer un curs molt bonic sobre dinamització de biblioteques escolars que no podrem posar en marxa doncs no hi ha ningú que tingui les hores necessàries lliures per engegar-lo
Ah!! I un altre molt interessant sobre ciència a educació infantil que espero engegar més endavant a l’aula...
Quan al matí sento les notícies sobre l’informe Pisa o d’altres de semblants intento pensar en les mirades dels meus alumnes, en els seus somriures i les seves penes, no vull pensar en les cares dels inspectors, ni regidors, ni arquitectes, ni polítics, si no ho fes així no podria aixecar-me cada dia per anar a treballar.
M’agafarien unes ganes boges de carregar-me algú i probablement no ho entendria ningú més que els meus companys.
Professora en un atac de nervis s’ha carregat a un inspector, dos regidors, un tècnic, cinc polítics i a un pare que arribava una hora tard a recollir al seu fill.
En el seu deliri crida no sé què de l’informe Pisa i demana als pares que intentin passar un matí sencer al seu lloc de feina i després que diguin el que vulguin.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|