|
Bon viatge (Irene II)
dimecres 14/novembre/2007 - 10:42 1121 4
Per què mai oblidis d'on vas sorgir,
per què pensis en mi al arribar,
et trobaré a faltar malgrat les nits,
vindré a tu quan ja res sigui dit,
quan m'acaronis la pell amb els ulls.
Bon viatge ara que es d'hora per ser,
bon viatge i que la vida t'ompli de llum,
que tinguis present la mirada adormida,
que despertis el mirar en el teu camí,
bon viatge i pensa en escriure'm aviat,
després de tant de temps absent viuré...
Entre les muntanyes i la mar, endins,
on els corriols s'uneixen amb els rius,
on els camins duen cap al teu nom,
cap a la presència de la teva essència,
quan l'absència queda lluny dels ulls,
bon viatge al arribar a cada destí.
I que els núvols et guiïn les passes,
que no t'aturi l'alba ni la matinada,
que omplis de sol la nit immensa,
que res no t'aturi, que sigui etern,
i de dia oblidarem els lloc comuns,
entrarem al joc d'ombres del sentir,
on ja res és dit i tot s'omple de tu.
Bon viatge i que la vida ens ensenyi
tantes instantànies com paratges,
que mai l'absurd ens ompli de negror,
a dins del cor les hores passen lentes,
ara que ens sentim més a prop,
ara que els fotogrames recorden a tu,
entre les actors i les actrius, el rostre,
bon viatge i vine quan vulguis o vinc,
algún dia el destí ens dirà el millor camí,
que sap si serà massa d'hora o ja tard,
després de jugar amb les ombres
per fi ja sé on és el millor amagatall,
amaga't amb mi i mai prendrem mal,
he deixat les drogues per sentir endins,
tanta naturalitat com l'ànim de l'animal,
que amb els instints en té prou per ser,
que no s'atura a cap viatge, immigrant,
ara que l'èxode ens trobi pell a pell,
quan el vol de les aus dugui el cant,
quan els ocells vagin cap els nius,
duent el viatge al seu punt final,
quan trobem la tendresa als ulls,
on l'infant mira l'horitzó i sent,
entre les ones i els esculls,
un ram de flors i d'algues de cristall,
abans els ulls de la nit diguin on som,
que tinguem un viatge ple d'aventures,
bon viatge pels paratges de la vida,
existència i essència, cada presència,
ara que no trobem motius a la decadència,
que res ens manca i tot és al mateix lloc,
sorgirem de nou, un cop més, viatge etern.
|