| |
Santes Creus III
 divendres 19/setembre/2008 - 04:18  533  2
7. Visita al monestir.
De lluny estant, ja es veu que l’arquitectura del monestir és quelcom excepcional. Suposo que no descobreixo res i que qualsevol que m’està llegint ha visitat aquest monestir pel capbaix una dotzena de vegades. Si no ho ha fet l’acompanyo en el sentiment i l’exhorto a que ho faci. Hi ha coses que en aquesta vida que no podem deixar passar i els catalans en tenim unes quantes. Deixar-les passar és l’imbecilitat com a pecat capital a que més amunt em referia.
No descarto, ans tot el contrari, tenir dins meu una bona part del meu cervell plagada d’imbecilitat. Es obvi que els humans la tenim: aixà ens va la vida, aixà van les societats humanes i el planeta en general; de tota manera no caure en el parany d’intentar descriure el monestir. Sé que el meu català és massa pobre i que el que en sortiria seria una caricatura d’un gran monument. Si algú hi està interessat que llegeixi Josep Pla –un altre dels monuments que els catalans no ens podem permetre no visitar – o al senyor Fort i Cogul que n’escrigué diversos llibres i que probablement n’ha estat el més gran especialista.
La noia que ens fa de guia és més fà cil de descriure. Va vestida de progre-feminista amb els seus pantalons de pana, brusa blanca i mocador lila. Porta els cabells enrinxolats i despentinats a l’hora. M’agrada que no repeteixi l’explicació com si fos una mà quina –odio les mà quines que parlen- i per la manera com respon quan li pregunten alguna cosa és nota que ha estudiat Història o Belles Arts. Es bufona i jove i dóna un toc vitalista i sensual a la visita que no sé si tothom agraeix però jo sÃ.
Una de les coses que més m’agraden de les esglésies són els rosetons, els vitralls de colors que en ser il.luminats pel sol fan que l’església esdevingui una discoteca silenciosa o, en tot cas, amb una música d’un infinit millor gust que el d’una discoteca amb els seus pabum – pabum – pabum. Jo, en la meva ignorà ncia oceà nica, pensava que els rosetons eren una cosa del gòtic i vet aquà que el magnÃfic rosetó de l’església de Santes Creus –bellÃssim- és romà nic. Trobo un pecat mortal que a dins de l’església aquest rosetó hagi estat tapat pel retaule, un retaule barroc recarregadÃssim que fa mal a la vista.
A l’església hi ha les tombes d’alguns dels reis més importants de la història del paÃs i la de l’almirall Roger de Llúria. Són unes tombes treballadÃssimes que lluiten contra l’inevitable, que és que la mort, finalment, ens fa a tots iguals. Igual matÃs tenen els abats que són enterrats en una gran sala amb magnÃfiques escultures damunt de la tomba. Com es pot veure tots els priors porten mitra menys l’abat Tolrà que va fer-se enterrar amb boina per tal de donar feina als investigadors i els inventors de llegendes. Un altre lloc que està ple de tombes nobles és el claustre on els Montcada surten per aquà i per allà . Però el lloc que jo trobo més commovedor per a ser enterrat és per la part de fora del rossetó i l’esglèsia on hi ha un simple jardÃ, a l’ombra d’uns arbres preciosos que no sé com es diuen. No hi ha cap nom ni cap inscripció. Aquà eren enterrats els monjos, amb una discreció absoluta, com sembla que tots haurÃem d’intentar passar pel món..
Sempre m’han agradat molt els claustres i Santes Creus en té dos. El major el trobo massa gran ( tot és gran aquÃ, però ). El posterior té una mida més humana i el trobo deliciós. MagnÃfic per a passar-hi una tarda llegint, escrivint, xerrant o badant. També m’agraden les petites escultures dels capitells que semblen la primera aproximació al còmic de la història, sentint el rajolà de la petita font xiular la cantarella d’una à ria de Mozart. .
El dormitori del monestir –que fa pensar en el gòtic del museu marÃtim de Barcelona- és bellÃssim. L’estança és d’una elegà ncia absoluta. No es pot demanar més: mirar al sostre i pensar que els humans haguem estat capaços d’inventar el llit –un dels invents més importants de la història – i de fer unes construccions tant solemnes com aquella. I recordar que, malgrat tot, aquell sostre bellÃssim no supera el cel, una obra d’art magnÃfica, colossal, insuperable durant totes les hores del dia i de la nit.
|
| |
Vegana |
en Ramon Barnils deia
Friday, September 19th 2008, 4:50 AM
que li agradava la natura "tacada" de construccions humanes insuperables com Santes Creus...
Es pot jeure una estona fora, observant aquest cel immens (que moltes nits, quan jo era petita i no podia parar de pensar "però on s'acaba!?", em donava per tancar dins d'una capsa de sabates, tranquil·litzar-me i poder tornar a dormir) i desprès jeure en aquest segon magnÃfic invent a cobert (per evitar la humitat i la rosada i el fred als ossos).
Fem coses magnÃfiques, i altres de ben absurdes, com això de tapar els colors de la llum tamisada pels vitralls amb un barroc recargolat, recarregat i de dubtós gust, pel meu gust...
altre cop: grà cies ;)
|
 |
|
Contactes
Registra´t
