| |
La pluja i tu
 dimecres 17/setembre/2008 - 02:29  376  2
Es de nit,
i al final de l'horitzó,
es divisa un llampec,
poc a poc,
el llampec
es va repetint,
una vegada rere una altra.
De sobte,
comença a ploure
una fina i cà lida pluja,
q mulla al jovent q passeja
pels carrers a mitja nit.
començo a pensar en tu,
en tu i jo,
abraçant-nos,
estimant.nos.
Et miro els ulls
fogosos d'amor,
d'alegria,
de felicitat suprema.
La pluja,
continua caient,
sobre la gent, sobre el carrer,
deixant-lo tot moll,
fent aixÃ,
q aquest
s'il·lumini,
estigui resplandent,
brillant.
A cada gota,
hi veig el reflexe
del teu preciós rostre,
il·luminat,
somrient,
alegre.
Surto al balcó,
estenc les mans fora,
intentant aixÃ
agafar el teu rostre,
per poder-lo besar,
però les gotes
s'esvaeixen
entre els meus dits.
De cop i volta,
la pluja cesa.
Surt el sol,
ja és de dia.
El sol,
poc a poc,
amb la seva escalfor,
va secant el terra,
i amb ell,
tota la mà gia
i tota la bellesa del meu món de spmni.
El meu somni...
|
| |
|
Contactes
Registra´t
