| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de campaneta
|
|
| |
UN PETIT ACCIDENT
 dimecres 17/setembre/2008 - 05:00  1706  11
El dilluns a la tarde, tenia hora amb el metge, (ultimament només vaig d'un metge a l'altre) hi vaig voler anar caminant, perquè no em trobava bé i tenia por d'agafar el cotxe.
Quan ja faltavan uns 50 m. per arrivar a la consulta del metge, quasi a sota, vaig caure, com tantes altres vegades, des de que estic malalta caic molt sovint, però sempre m'havia passat a casa, doncs aquesta caiguda va ser monumental, jo només em veia allà estirada al terra, plena de sang i no em podia aixecar, perquè el cop fort se'l va endur tot el cap.
Gràcies a tanta gent del voltant, els botiguers, els vianants, tothom em va ajudar, una botiga em van treure una cadira, una altre dona em va anar posant gases per parar l'emorràgia, i per descomptat des d'el primer moment van avisar l'ambulància.
No els hi vaig veure les cares, no se qui son i no els podré agraïr mai personalment tot el que van fer per mi.
El noi i la noia de l'ambulància, igualment, maravellosos, em van curar i en veure que les ferides eren molt importants em van portar al hospital, la noia no es va moure del meu costat ni un moment, em va trucar a la mare, a les filles, en fi, anava fent el que jo li demanava.
Després de molta estona, perquè només hi havia un cirurgià de guardia i estava al quirofan, em van tirar radiografies, i el diagnostic, ferida a sobre l'ull, molt profunda, que va requerir 8 punts, el llabi partit, que va requerir també 6 punts, i el nas trencat.
Quan ja m'havien cosit, jo vaig demanar que me'n volia anar a casa i van fer una intercnsulta el de truma i el cirurgià i em van dir que al nas de moment no hi podien fer res perquè estava molt imflamat, el dia 18 haig d'anar al otorrino i llavors valoraràn si el deixen així o si l'han d'operar, però que seria convenient que passes la nit a l'hospital, jo m'hi vaig negar, només volia estar a casa meva tranquila, i al final em van deixar anar.
I aqui estic, a casa, amb una cara que semblo en Frankenstein, i sense moure'm gaire perquè estic molt inestable.
Només volia que savessiu que ara no podré estar gaire amb vosaltres perquè, no veig quasi res, només amb un ull, i no em puc posar les ulleres, ara mateix riurie-ho si veiessi-ho com les haig d'aguantar.
Ja us informaré més endevant com van les coses.
Ah!, per descomptat, el sopar de divendres, no hi conteu, impossible, perquè no puc menjar res solid. Ho sento moltissim.
Petonets per tots.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
