| |
Continuació d'aquest monoleg improvistat que estic veient que tindre que escriurel de veritat perk els primes paragrafs an triunfat...XD Gracies
 dilluns 12/novembre/2007 - 07:09  1036  2
Ia vos e dit en els anterios paragrafs que el meu pare m'animava molt i tal, que ell era ascensorista, pero era un ascensorista brutal, o sigui, un ascensorista sense fronteres, ascensors amunt, ascensors avall, no com un d'aquests que van de ascensorista i despres baixen per les escales, no no no, era un tio que somiava am plantes, amb numeros, i claro, de tan entrar i sortir la gent nomes savia parlar del temps, era o "quin bon dia fa" o "avui plourà" i arrivaba a casa en la mateixa historia una vegada i unatra: "quin temps mes bo", "avui fara vent".
I la meva mare no u entenia, ella li dia: "no ets en l'home en que em vaig casar, jo em vaig casar en un home fort, en un home alegre, en un home treballador, no em vaig casar en Minerva piquero per la mort de deu". Esque el meu pare era un ascensorista sense amics, perque claro quan ets ascensorista treballes en una habitació de 2 x 2 com a molt treballes a un hospital on cap una camilla, pero aixo no et dona bon rollo no et serveix per fer amistats.
Sort que la meva mare era molt comprensiva i li deia: "em tens ja asta el cony amb els punyeteros cúmuls de la estratosfera dels collons..."
Aixi que, resumint, a casa meua no hi havia casi...comunicació.
Total ens faltava comunicació per un tubo, i claro, jo veien aixo, em vai fer un amic imaginari, Orlando... Quin bon noi Orlando, no era mot wapo, pero feia bona olor... Era genial, ningu escoltava com Orlando... Ens pasavem les tardes reintnos del psiquiatra...
Tot aixo es va acabar tambe al seu dia, perque, el meu pare li va demanar informes al psiquiatra, ell li va dir "esta per a que el tanquen el fill de puta"... i claro, ia veus tambe el psiquiatra, parlantli amb aquesta teminologia psiquiatrica a un ascensorista, perfavor, no va entendre res...
I li vaig dir a Olrlando que asta qui podiem arrivar, que es marxessa... Ell su va prendre molt malament, em va dir que jo era un "calientapollas", i bueno va entrar en crisis, va comensar a inventarse amics reals...
Bueno tornant al tema que parlavem, la gent es comunica poc. Hi ha gent que parla amb les plantes... No dire, quin tipus de perfil... perque tots coneixem a estes marujes amb vestits estampats...pero es veu que van pel carrer, els passa algo i pensen: "ui, quan li conte al gerani..."
I a tu ets se creen dubtes, tu li preguntes... "estas loca?" i et diuen que no que les plantes les escolten i jo dic, ostia, pitjor encara, perque tu imaginat ser un gerani alli...I sens els passos de la maruja en questió... i penses "ostia, que tinc un mal dia que tinc un al dia" i va fotente el rollo mentre te rega el cap! i tu imaginat ser un gerani, enterrat asta els peus sense poderte moure!
Perque si fossis encara un girasol, li pots donar l'esquena i que la follen! pero no, ets un gerani!
Gracies per anarlos llegint a trossets i dirme la opinio, almenys tinc un principi que dieu que esta molt be... A veure la continuacio que tal , va per vosaltres! dw
|
Contactes
Registra´t
