|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de B-612
|
|
|
Terra Ferma
dilluns 15/setembre/2008 - 05:40 594 3
Avui els meus dos peus han tocat el terra, després de diverses setmanes de sobrevolar (a alçària major i menor) cels blaus i grisos a parts iguals. No, no m'he cansat de volar. Avui he decidit deixar de volar per un temps. Avui he decidit dormir. Avui he decidit tancar per defunció els somnis que voletegen pels meus racons. Avui, serveixin aquestes línies com a testimoni, m'assec al mig del camí que, de moment, no penso recórrer.
M'assec sobre la pedra de sempre, i revisc amb un somriure als meus llavis, el meu últim vol. Ha estat, sens dubte, el més dolç de tots ells.
Mai no vaig sentir tant. Mai no em vaig sentir millor. Mai no vaig obrir el meu cor amb tanta confiança. Mai les meves llàgrimes no van brollar tan ràpid dels meus dos ulls. Mai no vaig tenir tan clar el recorregut que dictarien les meves ales. Mai la meva caiguda no va ser tan serena. Mai no vaig creure a la meva Lluna quan em deia que existies (i tenia raó).
Sempre vas estar. Sempre hi ets. I sempre estaràs, no et càpiga el menor dubte. Sempre recordo els meus vols. Sempre recordaré la teva arribada a la meva vida, i sempre recordaré aquest "no" tan teu ancorat a la teva boca. Sempre guardaré a la meva capseta de vellut vermell borgogna (aquesta que amago rere els meus pulmons) el sabor de la teva boca i l'olor dels teus cabells. Sempre, les coses bones més que les altres, conservaran el seu aspecte.
Però avui he tocat amb els meus dos peus el terra. Avui ja no volo. Avui tot canviarà (com sempre canvia tot) i tan sols el temps, amb aquest arrossegar de manetes que mai no vaig entendre, sap on em tornaré a enlairar. De la resta, sempre ha estat així, m'ocuparé jo mateix.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|