d evgades miro al cel i penso com nosaltres son tant petits i podem tenir tantes coses dolentes tant grans cuant mires el cel i veus akella cantitant de lumns k fa milions d anys varen sortir d alla x arrivar els teus ulls penso k es un privilegi mai res viatge tant x arrivar a tu
t anadones k no som res o ke som? potser som una joguina de algu poderos o k simlement estem aki x error i es preucopem x coses insignificants k x nosaltres son un mon el nostre mon com pot arrivar a ser?
els nostres moviments k els nota els nostres dubtes les nostres preguntes els nostres sentiments poden ser inmensos poden arrivar molt luny pero aon? si no som res potser la nostre inteligencia es fa creure k som grans poderosos inclus k el mon gira al voltant nostre
pero si mires al cel veuras k lo k tu facis no mou res no camvia res yo crec k la humiltat es el mes coeren en aket mon.
som formigues cosmiques ensumant el sucre de una despensa que no podem veure de gran que es, apilotonats en un cony de formiguer disfruntant del nostre lliure albedrio trepijantnos barallantnos estimantnos vivint vamos i total de que serveix mirar excessivament mes enlla.....
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't