Tantes vegades vols dir una cosa i t'expliques malament o han entès una altra cosa! Crec que una de les coses més difícil d'aquest món és ser clar, simple i que t'entenguin. Ha hi ha prou confussió al món, prou complicada és la vida, massa complexes som tots plegats (per sort). Per això ens agrada la claretat. Un dia ho deia a un amic i em va posar aquest exemple tan divertit:
Un capità i un mariner naveguen durant un parell de setmanes. Dos dies abans de tornar a port, el capità anota al quadern de bitàcola: "Anit el mariner estava borratxo". La matinada abans d'atracar, el mariner es lleva primer, veu l'anotació i afegeix a sota "El capità no ho estava".
Un cop a terra, el patró del vaixell va llegir el quadern i va decidir fer fora un dels dos. A quin? Naturalment, acomiadà el capità. El patró va entendre que el capità bevia cada nit excepte la que va escriure sobre la borratxera del mariner. I aquest només va beure en aquesta ocasió i les altres s'havia fet càrrec diàriament de les anotacions del quadern.
De vegades costa ser comprès.Un pot pensar que és prou clar i potser no s´ha expressat prou bé,o potser l´altre no ha estat capaç de copsar l´idea que li volien transmetre.A tots ens agrada la claredat i tots alguna vegada ens ha semblat que no ens entenien.
Em sembla q potser a l'escola ens haurien d'ensenyar a parlar amb els ulls, i la boca, a fer-la servir només per menjar, respirar, cantar (com a molt), i potser alguns altres menesters menys politicament correctes. D'aquesta manera molts malenbtesos ens estalviariem; si ja ho diu el meu petit príncep, q les paraules només són font de malentesos.