| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de bel
|
|
| |
PLANTEU CARA...
 diumenge 14/setembre/2008 - 10:21  2517  12
Avui em decideixo a escriure un capítol més de la meva vida. Quan miro enrere i penso de la manera com vivia, com se'm tractava i despreciava, ni jo mateixa m'ho crec, sinó que ho sé perfectament perquè ho vaig haver de passar i sempre sola.
Vivia amb una persona que jo, tonta de mí, creia que m'estimava, mica a mica es va anar aprofitant del meu problema físic que també em va afectar en la meva pròpia autoestima. Poc a poc m'anava posseint, xantatges i fins i tot amenaces. Jo allò ho veia i vivia com a una vida normal i corrent, pensava que m'estimava. Un dia, després d'escoltar uns comentaris no massa agradables sobre mi ho vaig veure tot, de cop se'm van obrir els ulls, jo a casa meva tan sols era una manada, un zero a l'esquerra, sempre havia d'obeir i dir que si a tot, igual que una criada que a canvi només rebia desprecis, insults i molts mals moments. Aquell "individu" em va maltractar tant psicològicament que jo no era ningú, em va fer creure que jo no servia ni serviria mai per res, i m'ho creia tot, em veia tant poca cosa que més d'una vegada al conduir el cotxe jo sola vaig estar a punt de tombar el volant de cop quan tenia un camió de cara per acabar el malson que mai acabava. Fins que un dia vaig treure força encara no sé d'on i li vaig plantar cara dient prou a tot, com a resposta vaig rebre una amenaça, em va alçar el braç dient que em pegaria, però encara em vaig veure més forta i li vaig plantar cara també. No es va atrevir, tan sols era per cobrir problemes d'ell i me'ls feia pagar a mi. A partir d'aquell moment li vaig ensenyar la porta i el vaig fer fora de casa, l'última crítica com a cobard encara va ser " com que no serveixes per res, ningú et voldrà, fas pena de veure",però el que va marxar plorant va ser ell, jo he tornat a néixer i per això cada setmana celebro que puc estar entre tots vosaltres, amics a distància però cada dia us sento més a prop meu, gràcies per fer pinya.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
campbell |
uffff!!!
Sunday, September 14th 2008, 4:54 PM
La veritat... llegint la teva història, i els comentaris d'altres noies... i comentaris de gent que conec i de persones del meu voltant, i veient les notícies, i llegint els diaris, i mirant a un costat i a un altre... hi ha homes que fan que m'avergonyeixi de ser-ho jo també. Creia que érem al segle XXI, i que al segle XX ja s'estava superant, però veig que alguns homes (per sort no tots, però masses encara. De fet, serien masses ni que en fos un de sol) encara són al paleolític, vivint a Altamira. Em sap greu, en certa manera, tots els homes en som responsables. No només hem d'entendre que homes i dones no es diferencien en res a l'hora de repartir drets i deures, sinó que hem de fer-ho entendre a aquells capullos que no fan res per ser humans. I fins que TOTS els homes no ho hagin entés, haurem de mantenir aquesta lluita a la que em comprometo al 100%.
Una abraçada molt forta!!!!
|
|
bugy |
Bel guapa
Sunday, September 14th 2008, 1:07 PM
Sembla que descriguis episodis de la meva pròpia vida.Crec que les persones que em patit algun tipus de maltracte, em de dirigir la nostre energia a aumentar l´autoestima, fins arribar a la conclusió que som persones de valor i que no mereixem que ningú ens maltracti, que tenim molt de per donar i el que no ens sàpiga estimar com ens mereixem, adeu molt bones,perquè aquesta vida no està feta per patir,per l´opinió negativa que tingui un home de tu,de cap manera.
De totes maneres,m´agradat llegir en el teu blog, que vas arribar a la conclusió de que el que tenia problemes era ell, totalment d´acord jo també ho penso dels que m´han tractat malament.
Espero que ni tu ni jo tornem a deixar que ens tractin així,tan li fa com siguem fisícament o com tinguem el caràcter ningú té dret a fer mal a un altre ningú.
Un petonassu guapo i ja saps estic per aquí.
|
|
misselvis |
hola
Sunday, September 14th 2008, 12:55 PM
caram quina historia,per sort aquesta ha acabat be,si, no se perque quan et fan sentir inutil o tonta tantes vegades, al final t'ho acabes creient,i depenent del caracter ,l'empenta,la força te'n surts o no,ets molt valenta i me n'alegro que te n'hagis sortit,ara deus ser feliç,tu ets una part de la pinya,un peto!!
|
|
Yeliel |
Molt b,Bel!
Sunday, September 14th 2008, 12:14 PM
Moltes felicitats per haver estat capaç de dir prou Bel, i amb el cap ben alt.
Jo tb sé q és q et diguin un dia rere l'altre, i durant molts anys, q ets una inutil, q no serveixes ni serviras mai per res, i coses molt més fortes; i tb sé q és q aprofitin la més minima oportunitat per humiliar-te.
Es pasa molt malament sobretot pq no entens res, pq no entens q has fet per merèixer aquest tracte.
Per sort ens n'hem pogut desempallegar.
Endavant Bel, segur q després d'haver-nos-ho explicat tb et sents una mica millor.
Fins ara guapissima!!
|
|
campaneta |
Estimada Bel
Sunday, September 14th 2008, 10:34 AM
Estic llegint el teo bloc, i estic revivint la meva vida, em va passar el mateix, jo (que portava la casa, cuidava els fills i el mantenia a ell) era un zero a l'esquerra, però vaig tenir sort, es va liar amb una altre dona i un vespre va marxar de casa, jo no se d'on vaig treure les forces, però l'endemà li vaig dir que a casa no tornés més.
Va demanar perdò, va plorar i implorar, però jo ja no l'escoltava.
Després la meva vida va ser perfecte, però tinc tanta por que mai més m'he atrevit a enamorar-me d'un altre.
Al cap de poc temps d'haver-nos deixat, es va morir d'un infart.
Diuen que Déu té una massa, que pega i no amenaça.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
