| |
Això és espectacle (crònica sentimental d'una gira)
 diumenge 14/setembre/2008 - 10:05  1577  0
Deuen ser els llums de l'escenari que de tan potents ens enlluernen i no deixen veure el que tenen devant o potser deu ser la vanitat de l'artista que mai es cansa de veure's fotografiat, filmat, dibuixat o immortalitzat de tots cantons possibles. La qÜestió es que massa sovint en un concert ens oblidem d'on és l'espectacle de debò, aquell que és generós i irrepetible, aquell que és immediat i màgic.
Perquè, al contari del que es pensa molta gent, els espectadors de debò, els més privilegiats davant un esdeveniment que cada nit canvia, són els músics que toquen dalt de l'escenari. Des d'allà, tot fent sonar els instruments com bonament poden, són testimonis de mil secrets: veuen com dos esguards es creuen d'amagat, com la carícia d'una mà fa estremir una mà propera per sorpresa, com es fan i desfan relacions que neixen i duren el que dura la tornada d'una cançó; com un somriure còmplice en provoca un altre igual de lluminós, com la mateixa nota tocada amb la mateixa intensitat és capaç de provocar eufòria i melangia, ira i calma, passió i placidesa.
És des de dalt quan el músic se n'adona de perquè no canviaria la seva feina per res del món, de perquè aguanta els nervis i el neguit, les hores intempestives i els refredats, els assajos plens de monotonia i les proves de so que no acaben mai. és des de dalt que el músic entén que la resposta s'amaga en cada mirada de cada parell d'ulls que els contemplen, en cada posat de cada rostre que t'emmiralla i et fa sentir més bo i més útil del que en realitat ets.
és des de dalt que tot mirant les cares de la gent, sentint una barreja d'eufòria i plenitud, una veu interior que no parla gaire fort perquè està més emocionada del que voldria admetre, va repetint: "Això és espectacle!"
pd: això es fruit de la nostàlgia de saber que només em queden tres concerts d'aquesta gira dels pets! Força Pets, endavant!!!
|
Contactes
Registra´t
