| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de brbsatan
|
|
| |
Màquines... Putes màquines.
 dissabte 13/setembre/2008 - 04:03  576  4
“Arribo tard a l’entrevista. El que m’ha costat concertar-ne una, i arribo tard! No aprendras mai!”
Buscava un lloc on poder deixar el cotxe. Fins i tot estava disposat a pagar un parquing. Però quan la fitxa cau a la casella “sort adversa”, no hi ha res que puguis fer… Esperar la propera tirada. “Espera, espera… allò d’allà és un forat!”. Havia tingut sort. O això creia…
Em quedaven encara 2 minuts per arribar a l’interrogatori pre-contractual. Temps més que suficient per prendre un cafè, serenar-me i arribar amb el punt just de retard que em donaria aquell plus de despreocupació i desafecció envers el poder que tant bé em quedava. Sense oblidar, pagar i col•locar el tiquet de la zona blava…
-60 minuts de torment és el més que us puc donar, gran companyia… - em vaig dir mentre rebuscava monedes. – 3 euros és el que em comença a valer una oportunitat.
Vaig introduir les monedes. 3 euros… i 10 cèntims en dues monedes de 5 que em sobraven. I quan esperava que la màquina em dispensés el tiquet…
-Escoja sesión, fila y butaca… Piiiip… Piiip…
-Perdona?
-Escoja sesión, fila y butaca… Piiip… Piiip…
-Com? Jo el que vull és el meu tiquet de validació… - em vaig sentir estúpid… Xerrant amb una màquina! I un parquímetre!
-Tiene 30 segundos para decidirse. Recuerde que el importe no es retornable. Escoja sesión, fila y butaca… Piiiip… Piiip…
-Serà… - primer cop a la màquina.- Dóna’m el tiquet o tórna’m la pasta. Preferiblement el tiquet, malparida.
-Sólo tiene 10 segundos… 9… 8… 7… - Freda… Sense remordiments… Sorda!
-Val, val! Quines sessions tens??? – Inversemblant. Comprant l’entrada per una pel•lícula en un parquímetre d’una zona blava el dia que podia tornar a tenir feina després de 4 anys sense gaudir d’un sou fix..
-El próximo tren para Vic sale a las 17.50. Vía 7. Recuerde que para en todas las estaciones, con un tiempo de parada no inferior a 3 minutos. Si quiere vagón de no fumadores, pulse la tecla NO.
-Què? Quina peli és aquesta? “Último tren para Vic”??? – començaven a suar-me les mans. A mi! Que no suava des d’aquell cop que la Mari em va tenir dues hores esclavitzat en un llit de dos per dos… Quant de temps… i quins temps! El peu començava a marcar el ritme creixent de la desesperació; els ulls augmentaven el seu diàmetre, passant ara de l’estupefacció, ara a l’indignació… Tac, tac, tac…
-Vull un seient de no fumador, dos gots de whiskey… i una nit amb la puta de ta mare! Cony de màquina del dimoni…
-Su BigMac, ¿la quiere con doble de queso o tomate extra?
-Amb els collons de ton pare fent d’ous durs!
-Su tabaco, gracias…
(continuarà... juaaaaaas, no m’ho crec ni jo!)
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
