| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de campbell
|
|
| |
Febre
 dissabte 13/setembre/2008 - 09:13  1725  4
Uiiix, avui ja estic millor, però ahir vaig estar malalt. Res greu, una mica de febre. Però suficient com per quedar-me a casa, estirat al sofà, sense ganes de connectar-me al xat, ni de mirar la tele, ni de llegir, ni de res.
Al matí encara estava prou bé, però allà al migdia vaig començar a notar uns fogots (que no tenien res a veure amb el sexe) i vaig pensar "nen, aquí hi ha algú que no rutlla".
Jo sóc bastant bon malalt, no em queixo, no remugo, no estic de mal humor, només vull tranquil·litat i esperar que se'm passi. Però ahir, per primer cop en força mesos, vaig trobar a faltar molt a la meva parella. Potser només per comoditat, però em vaig adonar que és molt trist estar malalt i sol, tot alhora.
Ella era qui em deia el que havia de menjar, els medicaments que m'havia de prendre, quan havia d'anar al llit i quan al sofà. En fi, res que no sàpiga jo, però ve de gust, quan et trobes xafat, que et cuidin i es preocupin per tu.
Si la tristesa fos quelcom que es pot mesurar, hagués anat de la mà de la temperatura del meu cos. 38º de febre al migdia? doncs 38 de tristesa; 38'5º a la tarda? doncs igual de tristesa, i així successivament fins a la matinada que he arribat als 39'1º, i al zenit de la tristesa, quan sense poder dormir m'he adonat que en tot el dia no he obert la boca, ni parlat amb ningú. Trist. Sense motius aparents, suposo que desvariejava una miqueta, he estat a punt de trucar a la meva ex per dir-li si podia passar una estona per casa, però no tenia tanta febre com per fer-ho.
En fi, com he dit al principi avui ja estic millor, i acabo de trucar a la ex perquè fa dies que no sé res d'ella. Hem xerrat una estona i no li he dit que vaig estar malalt, i molt menys que la vaig trobar tant a faltar. Potser ho faré un altre dia. Potser no. Ja ho veurem. El que tinc ben clar, és que és molt maco viure sol, tenir tota la independència que necessites, no haver de explicar a ningú qué fas i qué deixes de fer, però no estem fets per estar sols i tothom necessita, ni que sigui en moments concrets, la companyia d'aquells que més t'estimes, almenys per compensar el mal estat físic.
En fi, potser sí que encara tinc febre i no dic més que tonteries, jejeje.
Ja callo.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Yeliel |
T'entenc perfectameeeent
Saturday, September 13th 2008, 3:26 PM
Campbell, jo em trobava exactament igual fa un parell de dies.
Ben fotuda i acompanyada per 3528 microbis dolents; cap persona humana al meu voltant.
I si q trobava molt a faltar algú; i tenia moltes ganes de trucar-lo. Tot i q, per sort, va estar una mica per mi, aquest algú, a través del telèfon, vam parlar (ara mateix no recordo si va trucar ell o jo) i quan li vaig dir q estava així, em va dir q em trucaria més tard per veure com estava, hehe, i ho va fer, quan ja no l'esperava, passades les 11 de la nit, hehe, q maco ell quan vol.
Tot i així, aquests dies es fan molt llargs.
Haver-ho sabut, podiem haver covat els microbis junts campbell!!!
Petons guapissiiiim!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
