|
Joc de mans
dijous 11/setembre/2008 - 03:30 534 0
Un exèrcit de cinc... Un contra l’altre. Quatre en formació; un al costat, desplaçat, a la rereguarda, vigilant-ho tot.
Lluiten per una suposada independència... un imaginari de llibertat. Són la prolongació d’una forma de fer, pretesament oposada, quan no deixen de ser el reflex una de l’altra.
Cansat... massa cansat.
Bandera blanca. Treva. Una necessitat en comú. Coronel en cap dels exèrcits de pacificació, reuneixo a les tropes i explico l’objectiu. Quantes batalles, quines tà ctiques, on sortirem, on pretenem arribar, què volem aconseguir... Armistici. Els nens petits tb col·laboren!
SÂ’apropen, en formació tancada... avergonyides en lÂ’orgull que les ha separades. Obertura. Desplegament. TÃmid avançament, anhelen lÂ’arribada. Plorarien, si tinguessin llà grimes. Hi ha germans; són germanes.
Avui, les meves mans, han tornat a encaixar-se.
|