| |
Acabat el somni
 dissabte 10/novembre/2007 - 01:24  1019  0
Tot són records, una nit per recordar sempre,
un acord al cor d'una melodia, d'una cançó...
Una consonància estranya com un vel silent,
una besada al cor dels sentiments, on hi ets,
i sé que sabràs com col·locar el vers al límit,
com dansaràs nua per damunt les ones liles,
quan el color del blau s'ompli de vi negre, així,
sense pensar massa on són els ulls que miren,
i perquè ho fan, i doncs, perquè són on pensem,
sense mirar-los massa ni mitificar-los, entretant,
tantes tempestes tremolen el terra d'avantpassats,
allunyen el vers si d'escriure no en sé, si no vull,
ni avui, tampoc demà, tenir-te, ni poseir-te, res.
I acabat el somni et trobaré nua de dies i nits,
tremolaràn les brases quan el foc sigui exhaurit,
entre els fanals i els carrers empedrats, lluna nova,
entre el barri antic i les teves passes, un sol nou,
allà on descalces els peus abans d'entrar a la sala,
on els morts riuen pel plaer de veure'ns feliços,
i dansen els nostres difunts per veure'ns folls,
per tenir-nos més enllà de la vida i l'existència,
només en essència som el cos, el cor, la lluita,
i declinem el cap perqè els cabells caiguin,
al vent, a l'esperit de la tarda que acarona l'ona,
on somnies les darreres passes d'un passat difús,
quan no tenim més drecera que els llavis humits,
entre les terres més senzilles i els llavis deslliurats,
entre els teus ulls i les acaballes dels somnies,
quan les estrelles besen els astres i no hi ha solitud,
quan deslliurem les mans de lligams que facin mal,
quan ja no tenim més fidelitat que la dels felins,
lliures com el vent de ponent o el sol de migjorn,
quan despullem els ulls davant la bellesa infinita,
i acabem entre les passes tranquil·les dels rius,
avall i amunt, sorgint i fugint, tendres instants,
bes a bes dormim mentre mimem els mims,
i minem les mines de llavis i besos adormits,
quan no tenim més destí que el camí del mig,
i dansem sense masses presses per guarir...
Tantes il·lusions com capricis, tants temps,
i entre les teves mirades i el bes més dolç...
El vers més silenciós de tots, el que et dic...
Sense pensar-ho gaire, sense intentar-ho,
aquell que no entén de papers o pentagrama,
aquell que et deixo just aquí, a l'entrada,
quan descalces els peus i entres a la sala,
quan camines pels paratges de la memòria,
quan ets somni i ets fidel com cada felí,
quan acaba el somni, ara, només així.
|
Contactes
Registra´t
