|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de Twisti
|
|
|
-Dieu-me "torracollons"
dimecres 10/setembre/2008 - 07:53 840 6
Em cansa una mica veure com ens passem la major part del temps lamentant allò que -ens ha fet, ens fa, o pretén fer-nos mal-, en un arrebossat de farinetes que ja són florides pel temps i les llàgrimes, amb certa complaença en veure com reacciona la gent davant les nostres penes, penetes i penasses.
Hi ha algú que encara creu que la seva situació és la pitjor?
Si algú es sent ofès, potser és que li cal deixar de mirar-se el melic, treure's els taps de les orelles i mirar al costat, on hi ha altres persones amb unes circumstàncies que potser nosaltres ens sabem incapaços de suportar.
La naturalesa ens dona unes capacitats per la supervivència i només cal pensar-hi un xic cada dia per saber-nos capaços de tirar endavant amb tot -com qualsevol altre bestiola-. Les condicions són altres és cert, però tampoc crec que serveixin per a escudar-nos en una incapacitat de criatures mimades i consentides i amb poc raonament.
Si el meu mal eixuga el teu, és que anem molt malament.
-Dieu-me "torracollons" si ho voleu. :-P
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
vent |
Mal que aixuga el mal
Wednesday, September 10th 2008, 5:36 PM
Tu ho has dit, potser sense voler, potser posant el dit a la llaga. Potser et cansa sentir els gemcs i el plors dels altres, però saps? Penso que ajuda a descarregar, a treura la merda que portem dins, a sentir-nos millor. Potser si que algú com tu es cansa de llegir certes coses, certs sufriments, pero que hi fem a la vida? Sentir, estimar, petir, riure, plorar, etc....tot aquest conjunt de coses ens fan com som.
Podem llegir o no els articles i opinar o no fer-ho, però penso que tothom ha de ser lliure de dir el que pensa i el que sent. No estic en contra la teva opinió, es una opinió mes i la respecto, si no fos per el teu article no hauria escrit jo aquest. Gracies torracollons, jejejejejejej, un petonet maca. Nanit.
|
|
Vegana |
i torrafigues...
Wednesday, September 10th 2008, 8:51 AM
i ara intento torrar-te-la a tu (jaja!)
mira, jo crec que, en tot procès de dol o de pèrdua o fins i tot d'un possible creixement, hi ha un primer moment per l'autocompasió, per fer peneta i per revolcar-se en la merda... llavors, un cop s'han plorat les llàgrimes, caldria sortir i canviar les coses, pq com apuntes, cap animal no va cap al dolor, cap a la tortura...
si estem sanes, tendim a buscar allò que ens plau. Tot i que algunes necessitin ajuda i no sàpigan com demanar-la.
Quan veig Guantànamo o rebo correus d'animals torturats, mutilats, emmalaltits, presoners de per vida fins a que els seus vivisectors els matin tot experimentant en una nova olor per a un ambientador de casa o un nou mètode per exterminar humanes... penso en la llibertat que tenim algunes per decidir sobre la nostra manera d'estar al món, i en com no la tenen d'altres.
Però a vegades, la por a escollir la llibertat (les que podem fer-ho) fa que ens entestem en viure recloses en móns que ja coneixem, per molt que no ens facin felices.
La por i la llibertat acostumen a ser grans antagonistes.
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|