| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Hemingway
|
|
| |
Visca la rutina!
 dimecres 10/setembre/2008 - 06:05  496  8
Des de dilluns al vespre ja sóc a casa. Estic molt content de veure els pares, les nebodes i alguns amics que ja he saludat. Pregunto a tothom com es troba. La resposta unànime és "bé, vaig fent". Aquí tothom va fent.
No sé pas si, pel fet de viure a fora, vaig una mica alt de revolucions; ara bé, trobo tothom una mica apagat, amb poca il.lusió. Tot continua al seu lloc. Estan contents de veure'm. Jo, per descomptat, encara ho estic més. Però aquesta apatia aparent, "bé anem fent", m'hi he d'acabar d'adaptar.
Suposo que ja se'm passarà l'eufòria i començarem la vida rutinària. A la vida no passen coses importants i les coses importants es fan a base de repetició. La rutina és important. No es pot estar fent el saltimanqui tota la vida.
Entenc, la rutina està desprestigiada, és l'enemic. Per a mi rutina i monotonia són coses diferents. La monotonia és no trobar-li sal ni gust a la vida, no tenir objectius. La rutina, en canvi, és la que et permet construir coses, la formigueta, l'escalador que arriba al cim pas a pas. O ets equilibrista o ets escalador. Jo ja me n'he cansat d'anar passant a peu coix per sobre la corda i anar fent saltirons. Feina constant, seguida i alegria. Així, doncs, visca la rutina!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
pantone |
mira doncs jo tinc una teoria ...
Wednesday, September 10th 2008, 1:58 PM
sobre el pansiment o apatia general dels catalans.
Hem estat durant molts i molts anys centre d'atenció i de mirades de la societat espanyola per diverses qüestions, hem estat jutjat constanment pel nostre comportament i pensament, per tant crec que voluntaria o involuntariament haviem de donar exemple permanent de serietat, de coherencia, de solidaritat, etc. tant social com econòmica. Ens ho han estat demanant els nostres dirigents i ... tanta responsabilitat sobre nostra ens ha pansit, no ens ha deixat obrir-nos obertament al mon, sempre estem amb aquest posat serios, responsable i de contenció emotiva.
Jo també soc pro rutina i anti monotonia!!
|
|
misselvis |
hola
Wednesday, September 10th 2008, 8:26 AM
pensa que quan tornes despres de temps de no ser-hi ,tu has estat fent un parentesi a la teva vida,tot es diferent del que feies ,pero aqui no ,aqui la gent va fent,com sempre, pero a tu et sembla que ets a un planeta extrany,es l'impacte inicial, despres tu tambe aniras fent,com va el monu?
|
|
Hemingway |
Bona Diada!
Wednesday, September 10th 2008, 7:22 AM
Galzeran i Clidice, enllaço els vostres punts devista. Amics meus anglesos que han estat a Barcelona em diuen que, quan sortien de nit (no són del turisme de borratxera de Lloret) en deien que tenien la sensació que la gent no s'ho passava bé, que tothom estava molt pansit.
Aquest páis és complicat, hi ha massa adminsitracions (ajuntaments, consells comarcals, diputacions, Generalitat, govern de l'Estat). Hi ha poc amor a la vida i a llibertat. Massa por, poca gent que s'arrisca, por a equivocar-se, aixecar-se i tornar a començar. Em peto de riure quan parlen de la "famosa societat civil catalana". Quina poca iniciativa, tots pendents de les subvencions, de que el govern (el que sigui) ho arregla tot.
La frase que més m'agrada és aquella de J.F. Kenedy que diu " americans, no penseu què pot fer Amèrica per vosaltres, sino que podeu fer vosaltres per Amèrica".
I bé, demà és la Diada. Em vaig perdre tantes manifestacions en aquests darrers anys que em sembla que aniré a totes des de les 8 del matí fins a la nit i em quedaré afònic amb gust i ganes. Bona Diada!
|
|
Clidice |
l'anar fent
Wednesday, September 10th 2008, 7:15 AM
un amic meu es va casar (i divorciar) d'una noia americana. El motiu que adduia ella per a la seva fugida del paradís mediterrani és que el seu home i la gent que l'envoltava no tenien sang, la seva queixa era exactament la següent: "com es pot viure amb l'anar fent? no teniu empenta, no teniu idees!"
Bé, potser si que no tenim coses d'aquestes, potser és perquè tenim uns quants milers d'anys d'experiència a l'esquena i, què vols que et digui, anar fent és la millor manera de fer alguna cosa. Si que potser estem una mica gastats, cansats i vells, però és el que hi ha. I ja ho dius bé tu, la rutina, no la monotonia, és l'única formula per a fer alguna cosa.
|
|
Galzeran |
Benvigut al club
Wednesday, September 10th 2008, 6:15 AM
Estimat Heming, és que acabes d'aterrar en un país que està desconcertat, o això diuen els sociòlegs de l'Institut d'Estudis Catalans en el seu darrer informe, publicat la setmana passada. Sí, noi, els catalans estem desconcertats de que ens estiguin passant la mà per la cara, de que ja no som ni els primers ni els més wais de les espanyes, de que ja no en som el motor i de que se'ns estan fent pipí a l'orella amb una tranquilitat que espanta. Benvingut al club. He d'afegir, però, que jo no m'hi penso resignar, que no estic en absolut desconcertada -sempre he sigut una mica rareta i com les cabres, he tirat cap al "monte"- i el que sí estic és emprenyada, és a dir, segueix formant part del col·lectiu de catalans emprenyats, però de la secció activistes. Demà és 11 de setembre, a vore si es nota, xics!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
