|
Vegana |
Si i no Persi...
Wednesday, September 10th 2008, 11:19 AM
Creus que les dones venudes en matrimoni se sentien més segures essent mares allà que escollint lliurement amb qui (o no) tenir fills?
Pq aquest contracte no neix ara, ni neix amb les dones...
Avui, tenir un fill amb algú altre dins del matrimoni tampoc no significa compartir responsabilitats ni despeses (et podria presentar marits que, per no pagar la pensió de les nenes, han arribat a acomiadar-se de la feina) i no et dic que estigui d'acord en el 100% de com s'arreglen les separacions en favor d'algunes dones, pq no ho estic.
Jo crec que és més aviat el fet que el patriarcat tingui la certesa que els fills (i les herències que se'n derivin) vagin a parar als seus gens el que origina aquest contracte. O sigui, una barreja de capitalisme i patricarcat.
Pel que fa als matrimonis homos, els entenc, però igual que quan algunes defensaven que la dona entrés al exèrcit, vaja, jo hi estic més aviat en contra pq no crec que repetir patrons que no funcionen en un grup hàgin de funcionar en un altre.
I entre les alternatives que esmentes, ahir parlava (entre cervesa i cervesa en un bar independentista i llibertari) amb una amiga que em deia: "per raretes, estem condemnades a viure soles, i a sobre la societat ens castiga econòmicament per fer-ho, ja que tampoc no volem donar més ma d'obra barata al món (es referia a tenir fills) per mantenir aquest sistema..."
Tens raó, realment el panorama per la solteria (i més si és rara) és realment estrany... i viure en comunitat (veïnal o comuna) més aviat em fastigueja. Prefereixo sentir la guineu al veí i tele5. I sexualment parlant, tampoc no hi tinc tirada.
No he pretés mai que ningú faci el que jo faig, ni senti el que sento, ni pensi com penso... que ja sé que sóc rara, minoria i que m'agrada que m'estimulin el cervell per tenir criteri i poder-lo canviar a millor... i que per tant sóc una busca-raons...
Jo només escric pq tinc teclat...
;)
|
|
TomasM-Porta |
El matrimoni i la parella?
Wednesday, September 10th 2008, 10:49 AM
Què es el matrimoni? El matrimoni és un contracte civil del que se'n deriven drets i obligacions per a les parts. Quin es l'origen d'aquest contracte? La seguredat que volien tenir les dones en esdevenir mares.
Quina es la situació que es dona avui? Avui els homoxexuals volen contraure matrimoni i els heterosexuals ja estan cansats de contraure'l. De tota manera s'apunten en uns llistats de parelles de fet per tal que si les coses van mal dades cadascún dels menbres de l'exparella vol que la seva situació vol que sigui tractat com si estiguès casat.
O sigui que l'escrit de la Vegana el que de fet planteja no es tant el matrimoni si no la parella. I, pel que fa a la parella, jo simplement penso que es un problema de talent per seduir. Quan els membres d'una parella continuent tenint talent per seduir-se la cosa rutlla, quan no comença l'avorriment, el mal rotllo etc...
La sàtira, però, es divertida. Però el cas és que no s'ha inventat una alternativa al matrimoni, ja sigui entès com a sacrament, com a contracte civil, com a contracte registral o com a contracte verbal.
Les alternatives reals -la sol.litud i el viure en comuna- no sembla que tinguin gaire predicament entre els humans. La primera perquè fot, malgrat que no es vulgui reconèixer. I la segona perquè els homes i les dones això del sexe en grup com a màxim, volem practicar-ho esporàdicament i volem tenir la certesa de qui són els nostres fills.
|
|
Poetigat |
Rituals
Wednesday, September 10th 2008, 8:22 AM
Avui dia per molta gent el matrimoni només és un ritual de conveniència per tal de regular les propietas comunes. Afortunadament... Quan era un contracte que la gent duia a terme per tal de regularitzar teòricament l'amor i/o el sexe entre dues persones, feia riure...
Diuen les estadístiques, d'altra banda, més enllà dels tòpics que ens agrada fer servir als solters compulsius, que la gent casada viu més anys i millor que els solters.
Jo personalment no hi crec en el matrimoni, o potser és que el matrimoni no creu en mi? Però ja no pontifico en contra seu (sí, jo també ho havia fet), s'ha tornat (repeteixo,afortunadament) una cosa tan generalment de caire pràctic que em sembla demodé fer-ho...amb tots els respectes, Vegana, que les frases que has posat són bastant divertides...
Salut!
|
|
|