|
Com...
dimarts 9/setembre/2008 - 08:57 388 0
Com vent de tramuntana,
s'emporta somnis i desitjos.
Com fulles mortes i seques se'n van volant cap a un destà blaucel.
Com velles alzines s'agiten a un sol ponent,
que les ha vist nèixer,
i ha tastat el gust de la llibertat.
Com a la vora del foc,
s'hi cremen vells versos prohibits,
i desfà la seva tinta literà ria,
i s'esborra record cremat
per un amor recent.
Com fresca fragà ncia,
d'una nua i jove rosella,
que demana amb els seus vius colors
que la cullin i acaronin,
pq planta és amor,
cada dia l'has de regar de la teva esència feliç,
i amb les teves llà grimes que fas orgullosament,
pq puguin ser flor mil·lenà ria.
|