|
Existència, essència, presència...
dissabte 10/novembre/2007 - 11:46 1014 0
Existència per ser i sentir, estimar, enamorar-se... essencialment...
Essència per cercar ben endins el calor de la presència...
Presència per no sentir la solitud enmig dels camins que duen a tu...
I tu, i jo, i la mar, el vent, la terra, els estels, la claror de la lluna nua davant els ulls de la gent, enmig del camí que du a l'existència, de l'essència de la teva presència, i la calma, la persistència, la paciència...
I la nit, i la foscor extrema, i els ulls plens de llum per saber-nos lliures de cadenes, i la calma als llavis, i la pressa a la pell, i el tranquilitzador massatge de la sorra als peus, i la bruma de la mar banyant-nos el cos, la saliva i el món, cada bri de llum reflectit a les ones, allà dalt, entre núvols, el teu reflex, entre l'existència i la teva presència, imaginada nua, de tot, lluny i volant, acariciant-se entre estel i estel, presència tendre que desperta l'anhel, de veure't arribar sense dir res, ni mirant, res, només el ser, frec a frec, sentint per dins, per dins...
Existència i essència, presència... D'un sol bes, una sola mirada, un tot dins un mateix, dins una mateixa, a la vorera de la mar, lliurement. Entre les muntanyes i els turons, entre la teva pell, entre cada mirada, cel a cel, instants presents.
Ara que miro el cel hi veig el teu estel, sempre inquiet, dient-me coses que només jo entendré, aquest llenguatge de la llum, aquest alfabet del vent, sé que només hi ets perquè vols ser-hi, sé que només jo ho entendré perquè només l'imagino, i sé que malgrat l'essència, malgrat la presència, malgrat l'existència... són amb mi, aquí, tocant l'univers amb la punteta dels dits, deixant-me fer, lliurement.
dani
|