| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de mrcs72
|
|
| |
Idees pròpies: El matrimoni
 dimarts 9/setembre/2008 - 11:23  1721  14
Hi ha una cosa que m’ha portat bastants maldecaps desde que era ben jove. És la meva opinió vers el matrimoni.
No hi crec en el matrimoni. Penso que no és més que un invent de les diferents entitats religioses d’arreu i dels diferents governs, per poder controlar de forma més fàcil al poble. No crec que el matrimoni sigui sinònim d’amor ni de unió entre dues persones, potser si que ho pot ser, però són les excepcions les que ho confirmen. É$ més aviat un costum social que la gent accepta bé per presió familiar, bé per diners. bé per que és més fàcil fer la declaració de la renda o bé per si algun dia passa alguna cosa que no ens quedem penjats. Excuses barates que no tenen res aveure amb el realment és important. La parella. Quan dues perosnes decideixen estar juntes, la seva complicitat davant la vida els permet prescindir que quansevol acte social, ja que creuen tant en la seva unió que no els hi cal demostrar res. Simplement son ells. Conec parelles que fa anys que estan juntes sense cap paper que ho confirmi i això no els fa pitjors com a parella, al contrari.
Penso que és més important lluitar per la parella quan no hi ha cap paper entremig, que quan hi és, ja que molta gent aleshores actua per por a la paperassa.
Penso que és més important lluitar per la parella per voluntat propia, que perque hi ha un manament que ho diu.
" Hasta que la muerte os separe", doncs si, jo hi crec en aquesta frase, però no em cal signar res per demostrar-ho.
Tinc un amic que diu "que quan passa l’enamorament, és el teu ingeni i l’amor per la teva dona, el que et fa avançar en la relació, i es quan penses que aquell paper que tens guardat no sabs on, deixa de tenir importancia". Te raó.
No cal salvar matrimonis, el que cal es que la gent crei parelles i lluiti per elles cada dia el que convingui.
Ara us diré que aquest és un dels motius pels quals estic sol. Penso que realment no he tingut mai parella. El que he tingut es alguna nuvia amb el traje blanc guardat a la maleta esperant a que li demanés matrimoni, quan jo l’unic que vull es una parella per tota la vida. I així pensaré encara que m’hagi de quedar sol per sempre. J
a que per por a estar sol, no penso començar cap relació.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Kangari |
I tant!!!
Tuesday, September 9th 2008, 3:37 PM
Tots em vist i assistit a casaments que son autèntic teatre,justament com algú a dit aquí ,pels diners que això comporta.
Ara bé,jo respecto molt a les persones a qui aquest acte per a ells és un acte de compromís i ho senten així.
Sense anar més lluny al casament del meu germà només hi vam assistir el pares i germans,en un acte molt íntim,sense regals,sense diners ni corbates.Ni tant sols ho sabien els amics.
Vam dinar plegats com qualsevol festiu,i la veritat em va canviar el meu concepte del matrimoni,va trencar els meus esquemes i em va fer veure desde una altra òptica allò en que no creia,i segurament no crec.
|
|
mrcs72 |
Mmmmm
Tuesday, September 9th 2008, 2:55 PM
jejeje. Molt bo sarralenc, m´has fet riure molt. I ara desdramatitzant una mica, es possible que hagi fet un bloc massa radical, fet que no m´agrada. (Avui estic una mica nerviós, no he tingut un bon dia), la Clidice te raó en que no es el mateix casament que matrimoni son dos conceptes diferents quue potser em barrejat massa alegrement. d´altra banda en heminway fa una bona valoració de la unió de dues persones, certament es dificil valorar el grau d´estima entre dues persones, ja que només ho saben ells mateixos. I la misselvis parla del teatre social que organitzen algunes bodes, i estic d´acord amb ella.
De tota manera al cap i a la fi el més important de tot no deixen de ser els sentiments. No cal montar grans histories ni pel.licules, nomes cal posar el foc lent (com diu un amic meu) i anar fent...
|
|
misselvis |
hola
Tuesday, September 9th 2008, 2:08 PM
respectant totes les opcions, els casaments son una mica un teatre,a mi em sembla molt be quan dos es volen casar per interessos,per exemple la tia bona de 20 anys amb el senyor de 80 forrat,que facin el que vulguin,altra cosa es fer tot aquest teatre, quan no ho necessites,es mes bonic fer una celebracio amb els 4 amics de tota la vida i la familia,menjar pa amb tomaquet i fer una excursio per la muntanya,el que necessites es a la parella no a un paper.
|
|
mrcs72 |
Mmmmm
Tuesday, September 9th 2008, 1:30 PM
Estic i no estic d´acord amb el que dieu Clidice i Heminway. Per una banda considero Clidice que tota la fredor burocratica i paperassa, es pot solventar també sense estar casat, i per una altra Heminway siguem realistes, ¿Que es una boda? Un acte romantic i sentimental amb la gent que més estimes. O un concurs que es titula "Mi boda és la mejor i la mas Wai" i on fins hi tot els nuvis hi troben gent que no coneixen de res. Dona per pensar quan et conviden a una boda i et posen el numero de compte corrent als morros. Es tan romàntic que em fa plorar. Per desgracia crec que molts matrimonis estan creats per el propi consumisme en el que vivim. Jo vaig estar a punt de casar-me, però no va poder ser per diferents motius.
Els nuvis caminant descalsos per la sorra de la platja, amb el seu fill als braços i amb la gent justa i necesaria com per saber el nom de cadascú.....etc, etc,etc.
La veritat es que no perdo l´esperança de algun dia poder fer això, al marge de que els fills puguin ser meus o no. Però això ja es un altre tema
per un altre bloc. Jejeje.
Au deu i gracies pels comentaris.
|
|
Clidice |
el matrimoni és
Tuesday, September 9th 2008, 1:01 PM
un contracte, no cal buscar-hi res més. Neix com a tal, dues famílies estableixen vincles de sang per tal de fer més forts els vincles econòmics i polítics. Després, amb la invenció del romanticisme, el matrimoni s'associa a l'aparellament lliurement consentit per dues persones de distint sexe (fins ara) per amor, se suposa.
Bé, tot depèn de com t'ho miris, el tenir un contracte de matrimoni si no hi ha possessions materials no té gran valor, per tant és accessori, té més a veure amb la ideologia dels qui el contrauen. En el cas d'haver-hi les esmentades possessions pren tota una altra dimensió, perquè és un excel·lent regulador de la titularitat de la propietat, a l'igual que les capitulacions matrimonials, els testaments i tota la pesca.
Si no tens res i estimes algú que no té res i no creus en déus ni en homes, no cal casar-te. Però si ets propietari de quelcom i t'interessa que la seva propietat quedi regulada per tal de què no vagi a parar a mans que no els hi correspongui potser el matrimoni et sigui vàlid, o no, aquí hauria de parlar un advocat. :)
|
|
Hemingway |
Ho veig diferent
Tuesday, September 9th 2008, 12:37 PM
Tot el que dius no desmenteix per res el matrimoni. El paper signat ni et dóna ni et treu l'amor ni la felicitat, és clar que no. L'important és a parella i el compromís mutu.
Avui, un pot casar-se o no, i tant! Precisament el matrimoni és una de les coses més lliures que existeixen perquè es basen el consentiment, en el "sí vull". Un vestit blanc no et promet un matrimoni feliç. Però la porta al romanticisme ha d'estar sempre oberta i per a moltíssima gent és un dia super especial.
El matrimoni és tan actual com les parelles de fet o com li vulguis dir. Certes persones volen donar-li una dimensió religiosa; per a altres la boda significa senzillament compartir l'alegria i felicitat amb els amics i la família. Doncs, endavant, llibertat, felicitat i salut per a tots!
Es parla molt de matrimonis fracassats, de ferides doloroses. Ara, també hi ha molts matrimonis que saben superar les dificultats i adaptar-se a les situacions que van sorgint.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
