|
...
dilluns 8/setembre/2008 - 05:39 1270 7
--Avi!
--Dimonis nena, no facis aquests crits! Què et passa?
--He descobert el misteri de la vida!
--I què vols que hi faci?
--Felicitar-me, avi?
L'avi em va mirar sense saber si havia de matar-me o suïcidar-se.
--Filla, com pots descobrir una cosa que no existeix?
--No t'entenc, explica't avi, si us plau.
--Doncs és senzill, nena: la vida no té cap misteri.
--Estàs segur d'això?
--Suguríssim!
--Llavors, què he descobert, avi?
--Bona pregunta, filla, molt bona. Quants whiskies has begut?
Vaig somriure beatíficament.
--Bé, entenc. Doncs sense risc a equivocar-me, els misteris descoberts han
d'estar d'acord amb els whiskies ingerits.
Vaig continuar somrient.
--Asseu-te i explica'm, tinc interès en aquests descobriments teus.
Crec que vaig trontollar una mica abans de trobar el
seient, però tot amb molta dignitat, sens dubte.
--Doncs bé, crec que sé perquè som vius...
Vaig baixar la veu i vaig inclinar el cap per explicar-li a l'avi en mode de confessio.
--t'escolto, filla, segueix... Quin alé a alcohol, deumeu!!!!
--Què t'estava dient, avi?
--Res interessant, t'ho asseguro! Vols seure una estona al sofà?
--No, estic molt bé, avi, però gràcies de totes formes...Sapa perquè
vivim?
L'avi va bufar, la poca paciència que tenia se li estava esgotant per
segons.
--Per morir, per a això som aquí avi!
--Filla, ni l'alcohol no et fa brillant, és una llàstima. No és un "per"
morir; morim "per" estar vius.
Crec que a aquestes altures estava bastant èbria i confusa.
--Avi, t'he dit que sempre vaig voler ser Heidi?
--I jo no t'he dit que si no saps beure, no ho facis?
--I tenir un gos com la Niebla?
--Tú ja tens... ja tens... familia!!!
--Sí, això és cert. També t'assembles a l'abuelito en allò del mal
caràcter.
Aquí l'avi em va donar la raó, mentre pujava els meus peus al
sofà.
--Avi...
--Digues-me, filla...
--m'importa un rave que la vida no tingui cap sentit...
--Millor així!
--Avi...
--¿Queeé?
--La meva existència no té cap sentit?
--Això no ho sé, però una cosa és segura: manques de tot sentit comú.
--Jo també t'estimo, vell.
--No em diguis "vell" és una falta de respecte.
--Vaja, no sabia que dir-me estúpida fos una mostra de
deferència!
I abans de quedar-me adormida, vaig sentir com l'avi reia.
|
|
|