Ella t’espera al llit, amb les dents netes i el pijama posat. El llum de la tauleta de nit està encès, la taula de la cuina recollida, la televisió apagada. Et plantes davant el mirall de l’ascensor i t’espantes quan veus la teva imatge malaltissa reflectida, amb els ulls mig aclucats i els cabells arnats. El teu cos ja no respòn. Tot i així ella t’espera al llit, com la dama esperava el cavaller que mai més no vindria, com la dona esperava el soldat que ja no tornaria, com l’eternitat espera el retorn de les coses que construeixen la rutina. Treus l’última pastilla de la caixa. Si no tornes seràs esperança eterna.