| |
PARAULES D´AMOR
 diumenge 7/setembre/2008 - 06:35  1097  1
Meliana nit del diumenge-7-9-008
M Â’heu dit que la mort és tan sols com una espurna perduda enmig de les constel.lacions dels segles, però jo que em resistesc a morir encara, tot i sabent que no he de trobar mai de mai la vella drecera dels pòtols i poetes foragitats a frec de les clavegueres i llambordes exhaurides, trepitjades i pixades, a lÂ’aguait de rà bies silents i desespers que tot ho esguiten; foragitats lluny de la pà tria; ah, la Pà tria! - aquella la qual roman podrint-se lentament als vells, polsegosos, esgrogueïts,, enteranyinats llibres que sols quatre folls de lÂ’Ã nima fullegen insistentment en les llarguÃssimes nits de llençols nus i immmaculats- Però no he
d’assolir jo mai el teu amor de femella desitjosa de parir fills; fills de la meua mateixa nissaga nodrits amb la teua llet -saba de terra i sang- i l’escalf del teu amor maternal - oh, vell, atà vic misteri!, el qual jo pobre home amb el meu esquifit enteniment sempre he estat incapaç d’entendre’l tot i que me’n desperta abscondides tendreses- Jo sé que em moriré acà oblidat i tot sol - sobre la mateixa terra que m’ha parit entre gemecs i plors- com un arbre vell i eixut, isolat al bell mig de l’erm, que no en dóna ni flors ni fruït. Ah, terra on mai no he pogut arrelar per manca de pluja i massa ventades! Què trist que és mon cor quan ja m’atanse inajornablement devers el teu miserable jaç fred i eixorc. I no sentiré jo doncs als meus llavis erms de tu el teu bes cà lid d’amor?
|
Contactes
Registra´t
