| |
Cartes al meu gat, 8 de novembre 2.007
 dijous 8/novembre/2007 - 05:07  702  3
Estimat Zelig,
de vegades em sembla que sóc més rar que un gat normal. Però ser rar és normal, suposo... I ser completament normal és una raresa absoluta. No sé si m’explico...
Ai, no m’agraden les paraules “rar” i “normal”, ni per fer bones paradoxes no em serveixen! I jo crec que tinc tendència a fer-les servir massa. Etiquetar és necessari de vegades per mirar de posar una mica d’ordre a les idees, però sempre és reduccionista. M’agraden molt més les paradoxes (bones). L’ésser humà, com l’ésser felí, és complex i paradoxal, i les etiquetes que ens posem a nosaltres mateixos o als altres sovint són bastant penoses. Si, almenys, de tant en tant, ens diguéssim coses com ara: “això que acabes de fer m’ha semblat una reacció carpetovetonica per part teva”; o, ara: “et veig una mica esdrúixola, avui, xata...”; doncs, potser, així, tot seria molt més divertit, enriquidor i incomprensible, val a dir; però no, sempre acabem fent servir les mateixes paraules gastades: el “rar” i el “normal”, i els “àdhucs” i les “cabòries”, nogensmenys.
Zelig, et volia explicar un somni que he tingut... Ahir em vaig creuar pel carrer amb un antic conegut meu, un que no veia de feia anys. Era un conegut que havia tractat sovint durant una època de la meva vida, però amb qui ja havia perdut tot contacte. Tot i que el vaig reconèixer perfectament, em vaig fer el despistat i vaig passar de llarg sense saludar-lo. Suposo que per mandra d’aturar-me i haver de parlar, més que per cap altra raó. No sé si ell em va veure i em va reconèixer, segurament sí, i va fer el mateix que jo, el despistat. En tot cas, avui l’he somiat i, en el somni, tot anava diferent: tots dos ens saludàvem en veure’ns, i ens deturàvem a parlar. Per aquelles coses de la vida, ens n’adonàvem que ens quèiem bé, cosa que no havíem descobert fa anys. Aviat, decidíem anar a fer una cervesa, xerràvem amigablement una bona estona i ell acabava per convidar-me a una festa que havia organitzat un amic seu aquella mateixa nit. Jo acceptava la invitació i anàvem junts cap a la festa. Allà, però, de seguida ens separàvem, doncs jo, de seguida, coneixia la reina de la festa, una noia supersimpàtica, superdivertida, superintel·ligent, superculta i que, a més, estava superbona i anava superescotada i que, a més a més, no feia servir mai el prefix “super” davant de cap adjectiu, cosa que ho deia definitivament tot en favor d’ella. Aviat descobriria també que, a més, era afeccionada als gats, com jo, i, una mica més tard, descobriria, que, a més a més, també era afeccionada al sexe oral, com jo. Naturalment, jo me n’enamorava bojament de seguida, i, més bojament encara, ella em corresponia. Molt boja havia d’estar, però, en fi, era un somni i, immediatament, ens fèiem nòvios. Al somni, de seguida arribava Nadal, com si fóssim al “El Corte Inglés”, i tots dos seguíem superbé junts, com si fóssim a “La Casa de la Pradera”, però en versió porno. Per Nadal, ella em regalava un bitllet de la loteria de Reis i un striptease disfressada de Pare Noel. Sempre recordaré la impressió, al somni, com un dels moments més eròtics de la meva vida, quan ella, al final, es treia la barba. En un primer moment, vaig valorar molt més el striptease que el bitllet de loteria, però, quan va tocar-nos el premi gros de la loteria de Reis, em vaig fer monàrquic fervent. Per demostrar-ho, em vaig comprar una corona d’or, i és que em sentia el Rei del món! De seguida (com que prenc massa cafè, als meus somnis tot passa sempre molt de pressa), ella deixava la seva feina, jo deixava la meva, i ens n’anàvem a donar la volta al món en vuitanta platges paradisíaques naturistes. A tots dos ens agradaven també les platges paradisíaques naturistes, i no haver de fer res en absolut era el nostre màxim objectiu a la vida. I, llavors, de seguida, em vaig veure a mi mateix a la platja paradisíaca número quaranta-dues, al capvespre, contemplant una posta de sol de postaleta impressionant, mentre escoltava la remor de fons de les onades, just després d’haver fet l’amor sota una palmera amb la dona fabulosa que ara tenia al meu costat, estirada tranquil·lament en una hamaca, en pilotes, jo també, estirat en una hamaca, prenent-me un deliciós “mojito”, en pilotes, bé de salut, relativament jove encara, enamorat i correspost, amb tot el temps i els diners del món, quan, de sobte, notava una sensació estranya, que no sabia definir en un primer moment, però..., què podia ser? La felicitat total i absoluta, potser...? Doncs no, perquè aquella sensació no era precisament agradable... I si no era una sensació agradable, si no era feliç, el problema era molt gros, perquè ja ho tenia tot, no podia queixar-me absolutament de res, tot el contrari, potser era l’home més afortunat del món en aquells moments, i, llavors, començava a pensar en això, i aquell inici d’angoixa que havia començat a sentir, s’anava incrementant cada cop més, cada cop més, cada cop més..., a la velocitat dels meus somnis, i, de seguida, passava de l’angoixa a la desesperació més absoluta, més total i més sense solució possible que he sentit mai i, llavors...
Llavors, m’he despertat, suat, inquiet i angoixat, encara... Però, el primer, que he fet és maleir-me els ossos per no haver saludat el vell conegut ahir. Potser haguéssim congeniat i m’hagués convidat a una festa i, qui sap...
Tu m’entens, gat? Doncs, jo tampoc...
I, com ja t’he explicat un conte llarguet, avui em salto el mini-conte.
Conclusió: cap ni una. Faltaria més...
Mèu, mèu, mèu, i fins la propera, gat.
|
| |
dani |
Aiii si els somnis fóssin "reals",
Friday, November 9th 2007, 11:22 AM
...si després del somni ens despertéssim amb tot allò que em vist, tot allò que ens fa sentir bé... Aiii si els malsons també fóssin "reals" i ens despertéssim amb tot el somniat, pel paratges més foscos de la memòria, de la raó... Potser aquesta és la qüestió, potser es basen en una regla de compensació, potser els somnis més bonics no es fan realitat, però els pitjors malsons... tampoc. Diuen que normalment són mostres del subconscient, del que cerquem, del que anhelem, i els malsons les coses que encara queden per millorar, els neures, les angoixes... Jo particularment, prefereixo no fer realitat els somnis, tampoc els malsons, potser per viure dins un somni constant on no calgui que sigui "real" perquè ja ho és només en viure'l, i així, entre gats, també, pregunatré a la Lola i en Jimmy que n'opinen de tot plegat, de vegades els veis amb els ulls tancats i amb petits gestos d'ulls i bigotis, imagino que deuen estar somniant, quins gats o gates, gossos o gosses, homes o dones, passen pels seus caps, pels seus somnis, o potser imaginen un món on només hi ha gats i gates sense esterilitzar, on poden procrear lliurement sense la mà usurpadora de l'home, sempre atent per no veure proliferar animals sense control, per no recordar a l'animal que tots duem dins, per, al cap i a la fi, en un intent de deixar de ser salvatges... ens creiem "racionals" i amb el dret de dir: Això és "normal", això és "rar"... I sí, els gats no hi entenen de tot plegat o hi entenen més que no ens pensem, si ens guiéssim més pels instints potser entendríem el meeeeu meeeu, mieeuu...
Ara per ara seguiré al món els humans, aquests estranys personatges, que, creient que sóm els amos i senyors del firmament... potser no ens parem a escoltar els gats, els gossos, els arbres, les flors, la terra... el món...
|
 |
kynliu |
possible resposta de Zelig...
Thursday, November 8th 2007, 11:20 PM
ja deus saber per experiencia, que els gats dormim molt, i molt be...el secret? cap gat pren cafè, i menys de poca qualitat, tampoc ens aturem a saludar antincs amics pel carrer i no cal que fingim ni veure'l...passem pel costat, si de cas ens olorem, i ni piu, com a molt un meuuuu
tu t'imagines que tot aixo em passa a mi?
que faig jo a un munt de platjes (no m'agrada l'aigua), bebent mojitos i habent de fer l'amor a un pare noel despampanant?
i tu em veus soportant una pesada corona d'or al cap?
o mirant la loteria per tv3? sou força complicats els humans, no cal engoxar-se, ni suar, ni maleir-se els ossos per no haber fet allo que tu has triat, meuuuu potser que observeu una mica els gats, i sabreu que jeure, esgarrapar i tenir famelles tan precioses com les gates, es molt millor que complicar-se la vida com ho feu vosaltres humans. i tu m'entens? jo si m'entenc ! meu, meuuuuuuuuu fins la propera humà.
|
|
|
Contactes
Registra´t
