| |
LA TERE
 diumenge 7/setembre/2008 - 04:21  467  3
Avui hem baixat una estoneta al parc, i l'ha reconegut! crec, fa aprox. un mes erem al mateix parc, jo era asseguda al banc i el meu fill jugava al davant de mi amb les pales.
Aleshores va asseure's al davant d'ell la tere, emet uns crits caracteristics i es balanceja cap endavant i cap endarrere, incansable, aliena, tancada en una capseta de musica, on només ella pot sentirla,
- de sobte vaig sentir:
-tereeeee! deja al niño no ves que es pequeño?
-no no si no le hace nada!- vaig dir tan sols el mirava i reia, i cridava i es balancejava.
el meu fill em va preguntar:
-mama, que li pasa en aquesta nena?
- esta maleta fill, pero deixli la pala ja veurás- ell li va deixar la pala, ella s'acostava cada cop mes a ell mirant-lo fixament i ell li somreia.
El cas es que el meu fill li parla, juga, la crida, tereeeeee, vine amb mi al colimpiu
i ella el segueix a tot arreu,
avui despres d'un mes l'ha reconegut, no hi entenc massa d'aquesta malaltia, pero m'ha sobtat veure com anava directa a jugar amb ell, ella te 9 anys, pero dins del seu mon, ha estat capaç de reconeixe'l.
ho reconec se m'han negat els ulls, al banc mirant-los mentre el meu home deia.
-no m'importa el que sigui de gran, l'unic que vull es que sigui bon xaval-
aham
-aixo es el que ens toca.
|
| |
|
Contactes
Registra´t
