|
El parany(capitol 1)
dissabte 6/setembre/2008 - 06:44 447 5
Sempre havia pensat,que dur tenia que ser treballar dÂ’escombriaire,a cops postrat en el cotxe esperant que acabessin de recollir bosses plenes de merda o cubells amb caldo de cultiu,ho pensava,que dur i que poc agrait.Una nit,tot tornant dÂ’un sopar,sol completament amb el cotxe,sense ningu a la carretera,ni un simple gat,una nit freda de gener,amb el cel ben estrellat,em vaig quedar just darrere del camió en una urbanització fosca,inil.luminada,quasi no estaba atent a la seva feina,només pensava en arribar a casa i tirar-me al llit(potser havia begut més del compte),però en un moment,al alçar el cap del volant,vaig veure la mirada,una mirada impropia per a un escombriaire,una mirada gelida i calenta a la vegada,com si jo,pobre de mi,hagués visualitzat aguna cosa,alguna cosa que no tindria que haver vist,només podia distingir dos ulls,ja que suposaba que els passamuntanyes es devien al fred,lÂ’home(o el que collons fos)va fer alguna senyal al conductor,mentre lÂ’altre company de feina,sortia de dintre el pati dÂ’una casa(desde quan la merda entren a buscar-la a casa aquests,vaig pensar)portaba algo a lÂ’hombro,que vaig tardar 4 o 5 segons a distingir-ho com a una cama(aquesta sÃ,sense dubte,completament humana),aleshores si em vaig percatar que era al lloc menys indicat a lÂ’hora menys prevista.Estaba saturat,el meu cervell no reaccionaba(només per manar posar els pels de punta),no estaba espantat,aterrat en tot cas,només vaig despertar del mal son quan el camió era ja quasi a sobre el capo del meu cotxe i les dos figures,una per cada costat del cotxe,em demanaven silenci,i jo al suposar que aquest silenci el volien etern,marxa enrera a tot gas,tenia una possibilitat viable,enrera fins a conectar amb la carretera nacional,si giraba el cotxe,perdia massa temps,hagues llepat...encara no se com ho vaig aconseguir,però mÂ’en vaig sortir,aleshores el meu gran error,anar directe a la comisaria,quin error tant gran,però com ho havia de saber jo,el més normal era anar-hi i descriure els fets.Una cosa si tenia clara,jo ja estaba ben despert,el que no sabia era per quant de temps.
|