|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de arale
|
|
|
Avui, fa tant temps ja...
dissabte 6/setembre/2008 - 08:59 411 5
Avui m'he despertat amb un somriure als llavis...després de tans dies sense, ha estat agradable...com el somni q he tingut...,de fet, no se si era un somni o una conversa q he tingut amb el pare...
Avui fa molt q va marxar..., pro no ha marxat mai, ell sempre és amb mi, sempre m'acompanya...
aquesta nit, estavem tots dos al pati de casa els pares...sentats a la fresca nit.... ell em deia, q ja n'hi havia prou de dies tristos... q els errors s'han d'assumir i les tristeses afrontar i superar...
com sap ell, q aquets darrers dies he tingut una mica de tot, pro sobretot tristesa pels q marxen i ja no tornen, justament a aquetes alçades de l'any... com sap q he fet coses de les q no em sento personalment orgullosa, pro tb sap, q les he encarat...
la seva mirada era tendra,inclús d'orgull...m'ha emocionat...he plorat protegida de la seva abraçada cà lida i forta...m'ha donat força per tirar endavant...
Aixà q, avui, després de tant temps, el pare encara m'acompanya i m'ajuda..no em deixarà mai... em dona força per seguir endavant...com sempre havia fet, com sepre farà ...
Pare t'estimo...com sempre, potser mes!!
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
campaneta |
Avui i sempre
Saturday, September 6th 2008, 3:37 PM
Jo també vaig perdre el meu pare fa 3 anys. Es el dolor més intens que he patit en tota la meva vida, un dolor que traspassa totes les froteres.
Jo també se que el meu pare i sobretot amic i protector, el tinc aqui, amb mi, sempre.
I també l'estimo moltissim encara, i l'estimaré sempre potser moltissim més encara.
Aquestes perdues no puc assimilar-les, tant se val que em diguin que ja tocava, que és llei de vida, tot aixó a mi no em serveix, no em consola.
|
|
beatrice |
Ens acompanyan sempre
Saturday, September 6th 2008, 1:04 PM
en aquesta vida tan dura les persones que ens estimem tant,ja siguin els nostres pares ,amics, quan es moren,i s,en van per sempre,jo estic segura que ells estan sempre amb nosaltres i no ens deixen mai,l,amor que ens unia aqui en la terrra continua allà on ells ens troben en forma de espiritu,i ens ajuden sempre encara que no ho podem veure ni escoltar,aixi que jo se que els meus pares ,la meva avia m,ajuden sempre,i estic contenta que avui Arale hagis fet un somriure es molt important i que hagis tingut aquesta conversa amb el teu pare,ell hi sera sempre per tu maca,força que s-ha de anar endavant i continuar anims!!!! Un muakissss,Bacioniiiiii
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|