|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de mrcs72
|
|
|
Perdre sexapil
divendres 5/setembre/2008 - 06:35 1335 10
L’altre dia vaig anar al bar de sempre amb els meus amics a fer unes birres. quan portava’m una birra de més o potser dues. la cosa es va desmadrar més de lo normal i vam començar a fer el ruc com de costum (nois i noies ja que som un grup unisex), la questió es que no se com vaig acabar damunt de la barra disposat a fer un "fireman" (es un costum que tenim).
Un fireman per nosaltres no és més que fer un pet amb un encenedor al cul, i és tracta de fer la flama lo més llarga possible. Doncs bé, el vaig fer, no em va sortir massa bé ja que estava massa preparat, pero menys és res. Jeje. Molt bé continuo...
...Després de que tots i totes es fotessim un fart de rirue pel meu fracas de fireman. Una de les cambreres que treballa al bar em va dir:- Marcos ho sento molt però has perdut tot el sexapil que tenies....
Jejeje, tot el sexapil va dir. Potser temps enrera les seves paraules m’aguessi’n afectat bastant, però amb els anys e aprés una cosa important, cap persona hauria de pretendre ser sempre perfecte davant els demés, ja que les persones som de moltes maneres diferents. Jo amb aquesta noia he tingut converses molt interessants i profundes i l’he ajudat a superar certes situacions, però per un moment que em va veure amb els meus amics i amb una cervesa de més ja em va descartar com a persona, ja que no només vaig perdre el sexapil amb ella (cosa que tant me fot), vaig perdre també aquelles converses tant wais que tenia’m (cosa que em fot més).
- No m’importa el que pensis de mi. Li vaig dir. - Ja que sabs de sobres que si tens algun problema i et cal parlar amb algú pots contat amb mi. -Però si soc bo per escoltar, també soc bo per estar de festa amb els meus amics i fotrem un fart de riure, i així no soc jo només, som tots. I la persona que passi per la vida amb un pal ficat al cul per por al que diran, és el seu problema.
Potser em vaig passar una mica, però estic cansat de que em fiquin pals al cul. l’unic que vull es viure tranquil i aprofitar cada moment al màxim, sigui intim, personal o de festa amb els meus amics.
Au deu.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
sarralenc |
Ben dit i ben fet mrcs72!
Friday, September 5th 2008, 9:39 PM
Fa molts anys, aprop de 50, jo estava prenent un curs per ésser instructor de Dale Carnegie,
El nostre "instructor d'instructors" un senyor formidable, un veritable mestre de relacions humanes,
Mr. John McGrath, amic personal de Dale Carnegie, ens va dir (textualment) "when you lay an egg,
don't try to hide it. Admit it, set aside, and take a bow; people will accept it and they will support you"
(quan facis una planxa--la caguis--, no miris de dissimular-la o amagar-la. Reconeixa-la, t'apartes --
del centre del podium--i fes-li una reverència; la gent l'acceptarà i et recolzarà").
Tant en els cursos de Dale Carnegie com en la vida, no tot surt com hom vol. Si per un incident sense
rellevància, a la cambrera del bar l'hi sembla que has perdut tot el sexapil, fas bé que tant se t'en foti;
però, si per altre banda et sap greu perdre les agradables converses amb ella; reconeixe-li an ella
que efectivament el que va passar l'altre día no era res per vanar-se, però que tampoc n'hi havía per tant.
Ereu un grup d'amics i amigues passant una estona alegrement i fent alguna qu'altra bestiesa. Si t'ho accepta bé
i si no, també hi perdrà ella les agradables converses. Endevant mrcs72 (Marcos ?)!
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|