| |
Viatge al Marroc
 divendres 5/setembre/2008 - 09:01  1120  2
Hola, estupendos!
Quant de temps que he estat desconnectada! Veig que per aquí tot rutlla com sempre, però amb algun petit canvi. El xat és ben diferent, ostres!, m'he perdut i tot...
Com us han anat les vacances per als que n'heu fet? I la resta, com esteu tots? Espero que bé!
Jo he estat al Marroc tot aquest temps. Bé, tot no, perquè vaig tornar la setmana passada i aquesta ja he començat a treballar i m'està costant molts esforços tornar-m'hi a posar... bua, bua, bua! Tinc ressaca vacacional!
Vaig estar a Marràqueix, i la veritat que em va encantar. Em va sorprendre que tot fos tan civilitzat (em pensava que hi hauria més caos en tots els sentits). Quan vaig arribar a la plaça principal de Marràqueix, que està declarada patrimoni de la humanitat per la Unesco, em vaig sorprende amb tot el que vaig veure: encantadors de serps, contadors de contes, parades de menjar a l'aire lliure que no paraven de fumejar tota l'estona, funambulistes, cantaires, pintores de henna... i una infinitat de fauna i flora que no s'acabava mai; i al darrere de tot aquest teatre de varietats, el "zoco": infinitat de carrerons estrets amb botiguetes de tot tipus. M'ha agradat el color, la gent, l'harmonia que hi ha.
I el desert? Per a mi ha estat el millor. Vaig fer una ruta pel desert i en ma vida que no he passat tanta calor. A les 3 h de la nit estàvem a 35 graus, encara! Dormir-hi i a l'aire lliure ha estat una de les millors coses d'aquest viatge: al desert no hi ha llum a la nit, ni soroll, només hi ha un cel negre i encisador, i tu allà al mig, com si et trobessis en una bombolla, i llavors és quan realment t'adones que la terra és rodona. El desert em va aportar pau a l'esperit, tranquil.litat. Et sents tan petita en adonar-te de la immensitat de la sorra i del cel, però alhora et sents tan gran perquè et trobes allí, en el no-res, i veus que tu formes part d'alguna cosa per molt petita o gran que sigui... tot depèn de la perspectiva.
Em va agradar parlar amb els nòmades que hi viuen, els berebers. I em vaig adonar que entre ells i els catalans tampoc no hi ha tanta diferència... Ells se senten marginats per la resta de la població, que no entén ni la llengua ni la cultura ni la tradició que tenen (ostres!, vaig pensar que als catalans ens passa exactament el mateix amb els espanyols!). De fet, em van explicar que ells foren els primers "colonitzadors" per dir-ho així del Marroc, i que més tard van aparèixer els àrabs i ho van "envair" tot; i ells van anar traslladant-se a altres zones fins fer-se seves les zones més desèrtiques del país. I és que en aquestes zones no tenen res, no hi ha res. Viuen en cases fetes de fang i palla, que semblen coves, i viuen del que poden plantar per menjar, de no gaire res més. No m'estranya que molts d'ells vinguin cap aquí, perquè de veritat que no tenen res de res.
Nosaltres aquest hivern hem patit per l'aigua, per si tindríem restriccions o no, però és que ells les tenen durant tot l'any. Tenen un riu principal i només hi deixen anar l'aigua un parell de cops al mes per poder regar, rentar la roba i poca cosa més. I com ens arribem a queixar nosaltres de tot, però si nosaltres ho tenim tot!!!!!!!!
Ha estat un viatge més a la meva vida, una experiència més, i us puc assegurar que tot el que veiem i tot el que vivim a fora ens fa créixer més a tots com a persones, que potser és el que ens fa falta en aquest món tan incert i inconstant...
|
Contactes
Registra´t
