| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Vegana
|
|
| |
A veure si m'ajudeu!!!
 divendres 5/setembre/2008 - 08:16  707  18
Tinc una discussió molt divertida per mail amb el meu col·lega polski-català i us vull demanar el vostre parer a veure què en penseu.
És sobre l’amor, el sexe, la parella... o sigui en les formes com ens relacionem les humanes (del mateix o de diferent sexe).
Ell no creu que les humanes (les persones) siguem monògames consecutives, és a dir, que evidentment arrasa amb la teoria d’una parella per tota la vida, però també trenca la idea de la parella-temporal.
Ell creu que es pot estimar a una persona, i viure amb una altra (a la que també estima), i, encara fer sexe amb aquestes i/o amb altres (a les que també estimarà en un grau diferent de les dues primeres) amb les que pot coincidir en campaments anarquistes, festivals, concentracions, manifestacions, detencions, comisaries etc.
Ell diu que estima sa mare, però que no té cap ganes de sexe amb ella. Ni tampoc de conviure-hi. I que els seus plans de vida són molt divergents.
Ell diu que estima la seva companya, però que fa temps que van perdre el desig l’una per l’altra. Que tenen plans i projectes de vida comunes i són molt felices.
Ell diu que estima les amigues i amics, i que amb unes tindria ganes de fer sexe i amb altres no. Que comparteixen moments únics i que se sent molt feliç per això.
Ell diferencia entre projecte de vida, parella, sexe, amigues, desig... de fet, diferencia individualment a cada una, i dóna i rep de cada una el que totes dues estan disposades a donar-se i rebre.
Jo li dic que quan la gent està enamorada, en general no té ganes de fer sexe amb ningú que no sigui el subjecte d’aquest enamorament.
I ell em diu que l’enamorament no és l’amor. I que quan l’enamorament fuig (i fuig segur pq és un mecanisme biològic que ens altera la consciència i les hormones amb la finalitat que ens reproduïm) queda, o no, l’amor.
Que és l'enamorament el que mossega, i no l'amor.
I que estimar una altra persona (i ell inclou també els altres animals) és alliberar-la i ser feliç de veure-la, lliure, fent el que li plau.
S’accepten idees!!!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
kina78 |
som diferents
Saturday, September 6th 2008, 9:24 AM
hola ,jo penso que cadasqu té la seva capicitat per estima,hi ha persones que son capazos d'estimar a moltes persones i o fan de veritat i de cor ,estim a cada persona d'una manera diferent ,tenen capacitat per fer aixó i esta molt bé sempre i quan no engañis a ningun i siguis sincer.N´hi ha d'altres persones que no tenen capacitat suficient i es passen tota la vida amb una sola persona ,amb parella,i no tenen suficient amor per donar mes i de vegades n'hi ha aquesta sola persona.
penso que cada persona és un mon ,i cadacu té les seves necesitats ,i amb el pas del temps també canvien ,si tothom pensessim i estimessin igual ,seria un aburriment ,el amor és com cadacu o sent i l'expresa de mil maneres diferents.
|
|
misselvis |
hola
Friday, September 5th 2008, 5:34 PM
arribo molt tard i ja s'ha dit tot,aquest noi ni esta enamorat ni sap el que es l'amor,i ja li va be per anar picant de flor en flor, quan estimes a algu, estas amb aquella persona i punt,amb el temps canvia l'enamorament, pero no l'amor,es clar que es pot tenir una cana al aire, es normal,fins a un punt,altra cosa es vici,si creus que vols passar-te per la pedra mig mon, no et comprometis i ja esta,jo envejo aquestes 4 parelles que hi ha al mon que s'han trobat,ha de ser el millor del mon,ah i aquest noi si estigues enamorat no li faria gens de gracia veure a la noia amb un altre,es una cosa molt masculina,ells pensen que poden anar tastant, pero es pensen que les seves parellesels esperen a casa com un gosset,crec que els homes s'han de posar les piles uff no treguis aquests temes que es poden dir moltes coses i no tenim temps!!! ufff que em congestiono!!
|
|
TomasM-Porta |
Per què volem que ens siguin fidels?
Friday, September 5th 2008, 2:06 PM
En el fons aspirem a la fidelitat perquè no estem segur de nosaltres mateixos. Pensem, mira si aquell li agrada més que jo, em deixarà plantat i jo em quedaré fet una merda.
Aquesta filosofia fa que la promiscuitat funcioni d'amagat. L'altre dia llegia a l'AVUI un article que deia que els mascles tenim més impulsos sexuals que les femelles i, que per tant, l'alliberament sexual del maig del 68 va ser profundament masclista. No sé. Jo crec que cada persona és cada persona i que es pot parlar de generalitats però al final s'ha d'estar a la casuística. I la casuística és que les dones són menys promíscues que els homes però també que, quan les dones han tingut poder, del tipus que sigui, no se n'han estat de ser adúlteres.
Jo crec que l'amor entre la parella és un sentiment profundament egoista, al revés del que passa amb els fills. Als fills, si més no de 50 anys ençà, només se'ns ha demanat que existim per a ser estimats. La parella, en canvi, des de temps antiquíssims -i malgrat que el romanticisme ho ha volgut pintar d'una altra manera - és un contracte: drets i obligacions pels dos.
Curiosament ningú no ha parlat ni de la pornografia ni de la prostitució. La que més s'hi atansat´, sense proposar-s'ho es clar, es la Cídice al dir que podria cardar amb gent que no l'interesa gens en altres ambits. Això, a cambi d'un preu -un altre contracte antiquíssim -, es la prostitució. I es un contracte que, malgrat l'hipocresia puritana que ens envolta, va vent en popa. Només cal llegir els anuncis ad hoc de qualsevol diari o veure quines són les pàgines webs més visitades.
Potser m'equivoco però jo penso que a mesura que la dona vagi guanyant poder econòmic la prostitució masculina -que també ha existit sempre- augmentarà. Les dones voldràn, com els homes, passar-s'ho bé, tenir noves experiències, etc...i mantenir la família.
No volia, però al final he opinat.
|
|
celblau |
dona vidilla,
Friday, September 5th 2008, 11:39 AM
es complicat mantenir un amant secret, peró es fantàstic, es com viure dues vides, tens la familia a qui adores, estimes, i sents teva, i l'amant a qui adores dessitges, i pots prescindir quan tu vols, no li tens de tenir la roba a punt, ni la taula parada. son moments només de diverssió, de bones estones, de riure i xerrar amb entussiasme,pq les cites sempre estàn programades, els dos anem amb la predispossició de gaudir de unes horetes maravellosses, i aixó u escriu una dona, pq les casades , tbé podem ser tant viscerals com els casats, afortunadament, a casa l'amor amb mayuscules, a fora el carinyet, guayyyyyyyyyyyyyy
|
|
vent |
Je,je,je,je,je............
Friday, September 5th 2008, 11:21 AM
Mira, si vols el meu parer, penso en primer lloc que el teu amic no te un pel de tonto. Algú podria anomanar-lo un picaflor, la clasica persona que no es mulla el cul i es deixa portar si li va be a ell. Es possible que xuqui el xurro com un desesperat, que totes li ponguin, que vagi de jardí en jardí, de flor en flor, però tambe es possible que un dia se'n adoni que esta buit per dins.
Jo he estat una mica com ell, diuen que son les hormones que ho fan, i la veritat es que tambe cansa. Diuen o dius que l'enamorament es pasatger, que te un limit, i jo et dic que depen de moltes coses. Enamorar-se tots ens hem enamorat, però intentar que això perduri, es mes complicat. Penso que amb el temps podem aprendre a donar al enamorament mes espai, mes temps, però això ens ho hem de currar. A mesura que ens fem grans crec que algunes persones valoren mes les coses que han perdut i tambè se'n adonen i aprenen a retenir les noves relacions, las noves vivencies i a millorar-les. A treurelis mes suc, a gaudir-les mes, a tastar potser l'amor de veritat i a saber-se donar sense demanar.
Saps? A mena de intuició de un maduret i sense que l'amic s'ofengui, penso que aquest “el tal polski” , no li desagradaria passar una bona estona amb tu,jejejejejej. Vinga maca, carretons de petons i que passis un bon cap de setmana. Apasiauuuuuuuuuuu.
|
|
cat_woman |
FINS QUE LA MORT ENS SEPARI??
Friday, September 5th 2008, 11:13 AM
Mira,jo tinc molts amics casats que arriben a pactes a les parelles.Conviuen,estàn junts,però ténen un dia setmanal lliure....ja m´entens.Jo no ho comparteixo,però ho respecto.
Personalment,jo no ho podria fer,perque si estàs amb algú és perque l´estimes,no simplement per comoditat o per fer la paperina davant els demés.
Es molt diferent enamorar-se i estimar.Jo puc enamorar-me pero no estimar,en canvi,si estimo l´enamorament ja va inclòs.Uisssssssss m´estic liant!!!!
Bé,simplement el que vull dir és que jo sóc de les que si estic amb algú,només estic amb ell.El meu estil de vida és que no facis als altres el que no t´agradaria que et fessin a tu.
Coi .......ara que hi penso.....no puc opinar perque no estic amb ningú,però si estigués "AHI QUEDA DICHO"
|
|
mrcs72 |
Mmmmm
Friday, September 5th 2008, 10:09 AM
Estic d´acord en que l´enamorament no es l´amor, l´enamorament es caduc, en canvi l ámor no té per que ser-ho. Ell planteja un tipus de vida tant respectable com un altre. Però crec que no te res a veure amb tenir parella. La parella per mi representa coses com: comanyerisme, amistat, amor, fidelitat, recolzament, compromis... Aquests són conceptes que no son compatibles amb: Sodoma, gomorra, llibertinatge, putiferi, libre albedrio. jejeje. Si una persona vol fer això, perfecte, però no cal que perdi el temps buscant parella, a no ser que sigui igual que ell. I no crec que tingui res a veure amb que no estem prou avançats, simplement és questió de triar un camí i de trobar algú que pensi de la mateixa manera. Cap dels dos camins es millor o pitjor que l´altre. Em sembla perfecte el que ell diu en Poslki. Jo personalment no ho faria, però no és la meva vida ni el meu camí i ho puc respectar perfectament. Crec que en aquest debat tots i nungú tenim raó.
Au deu Vegana, no se si t´he ajudat gaire. jeje.
|
|
Yeliel |
Complicat
Friday, September 5th 2008, 9:45 AM
A veure, són terrenys pantanosos i complicats, po si tirem enrere, veurem q la idea de parella, entenent-la com a unitat d'amor i sexe en exclusivitat és força recent, som nosaltres, les ultimes generacions, q ens hem entestat en fer funcionar aquesta mena d'ideal d parelles; ja q fa uns quants segles, era normal esta casat amb una dona, amb la qual es mantenia una relació d'estimació i mantenir altres relacions extramatrimonials (de sexe s'enten) al mateix temps.
La majoria d nosaltres trobariem això impensable, i tampoc dic q jo estigui a favor d'aquesta idea, po, almenys, m'atreviria a analitzar-la detingudament.
Realment, el q jo penso, és q siguin quines siguin les nostres condicions i necessitats, el q sempre estaria b és anar amb la veritat per davant, deixar les coses clares, i anar en compte d no fer mal a altres persones amb la nostra actitud.
Jo, personalment, crec q si alguna vegada fos infidel a algu amb qui estic, això em serviria per adonar-me q no estimo tant com pensava a aquesta persona q tinc al costat, pq si realment l'estimés, no crec q tingués cap necessitat d ser-li infidel. I de fet, això em va passar.
En una ocasió, tenia un "amic intim", no era tampoc cap relació serios, po un dia se'm va creuar algú q en aquell moment em va atreure com un iman i vam acabar enrollats, en aquell moment em vaig adonar q no estimava a cap dels dos, vaig explicar-li al meu amic, i es va fer un fart d riure, aquesta va ser la prova q allò no era res seriós per cap dels dos.
Po penseu, si visquessim en un món utòpic com descriu l'amic polac, quants d'assassinats, maltractaments, etç...podriem estalviar-nos per aquests atacs incontrolats d banyes.
Amb tot això, crec q el principal és la bona comunicació entre la parella.
|
|
Vegana |
aclariments i jajaja's
Friday, September 5th 2008, 9:20 AM
Clidice!!! El meu col·lega encaixaria força en això del moviment "Poliamor" però com li digui que dels que en formen part, els diuen "Polis" deixarà d'escriure'm, jajaja.
I jo crec que la monogàmia neix amb el tema de deixar les herències als teus gens (igual que els lleons maten els cadells d'altres per fer que la lleona torni a entrar en zel... i és que biològicament i cultural, no estem gaire lluny les unes de les altres... "les meves neures i jo" jajaja)
Poetigat: aquest cercle de gent es troba en moviments llibertaris, aquí i arreu, que no tenen fronteres!!! I ell posa l'estimar davant pq ara no practica el noble art del ligoteo. Els seus amors són a foc lent i inclouen el cos i l'ànima de l'altre (tot i que no descarta tornar a ser practicant del "aquí te pillo aquí te mato") I t'asseguro que els termes gelosia i possessió han desaparegut del seu vocabulari i de les seves emocions.
Viking!!! Ara sí que m'has mort!!! Com et pots pensar que el meu col·lega faria mal a cap ocell??? Primer, no tindria cap animal engabiat. Segon, si n'hi ha intentaria alliberar-lo. Tercer, no té microones. T'ho asseguro.
|
|
Clidice |
bé, ehem
Friday, September 5th 2008, 8:42 AM
no hi veig la relació entre l'estimació i el sexe. Poden coincidir, pour quoi pas?, però això no és més que una casualitat. Recordo que quan era moooolt joveneta, allà pel quaternari, voltaven uns pòsters amb la fotografia d'un condó que deien: "la virginitat produeix càncer: vacuna't!" i jo sempre he fet cabal dels missatges sanitaris, no fos cas.
Tinc la sort d'estimar algunes persones, i la increïble ventura de què elles m'estimin a mi, i no em ficaria al llit amb totes, precisament. Curiosament m'hi ficaria (o m'hi fico, ningú no n'ha de fer res) amb d'altres que no estimo i amb les que no hi tinc cap mena d'interès.
Per tant, per a mi, la monogàmia és una hipocresia imposada, la forma d'impedir el creixement de les persones i, el que és pitjor: un avorriment!!! ;P
|
|
Poetigat |
Teoricament d'acord
Friday, September 5th 2008, 8:39 AM
Tot això és molt bonic, teoricament, però a la practica nastis de plastis, perquè per poder posar a la pràctica aquesta mena de vida tens que tenir en compte l'altre i hi ha molt poca gent que funcioni així tant a la nostra societat com a totes les altres que conec, el teu amic és una meravellossa excepció, crec que viuriem en un món millor (hehehe), si es funciones així, però a la practica és molt difícil a no ser que et moguis en un cercle de gent d'aquesta onda i no n'hi ha gaire o igual jo és que no la trobo(igual Polònia és diferent, no crec, si és així, aviseu-me que me n'hi vaig cap allà).
El teu amic sempre posa el verb estimar per davant, jo tampoc crec que calgui estimar algú per fer sexe amb ell/ella. Vaja no és que ho cregui, és que ho he comprovat personalment, hehehe..
A més, tal com estan muntats els nostres codis de vida i la nostra tradició atàvica és molt difícil prescindir d'items com ara la gelosia o ser posessiu en major o menor grau amb la persona que estimes per més que també teoricament et plantegis que no ha de ser així.
D'altra banda potser el teu amic lliga molt i amb molta facilitat (bé, el verb lligar no es deu usar en aquests ambients), però pel comú dels mortals que ens movem en ambients menys avançats encara avui dia pot costar molt.
Salut!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
