| |
PENSAMENTS DE SOBRETAULA
 dijous 4/setembre/2008 - 04:41  410  4
Ultimament als migdies vinc a casa, de vegades no tinc ganes ni de dinar per desconectar de la feina, nomes d'escriure o de sentar-me altre cop al davant de la pantalla. Avui era aquest el pensament final fins que aquesta sort inmensa que m'acompanya ha fet que em deixés les claus de casa, la meva insana ansia per la solitut m'ha dit i que? ara a casa ma mare? no, m'en vaig a l'hostal a dinar... porqe yo lo valgo!, en primera instáncia no hi havia molta gent, he pensat llegir una mica mes que res perque no es noti que estás fastigosament pendent de les converses al.lienes, al primer plat li ha tocat a la taula de l'esquerra, hi havia una dona que era jo amb 20 anys mes, i he pensat a que vaig i li pregunto: al final et vas enrotllar amb en ....... ? pero he pensat que la dona fliparia i el meu seny d'ultima hora m'ho ha impediT, (ah per cert no feu combinacions que coincideixen 8 nicks almenys).
El cas es que just al davant, aix ho reconec m'ha atret el seu accent estranger hi havia un senyor de mitjana edat acompanyat d'una rossa! era preciosa heterea, vaja d'herbal esences, he pensat que eren companys de feina i mentre dinava pensava que volia ser ella, que hem portare be en aquesta vida per demanar-me aquell cos en la propera, mentre divagava i remeneva absurdament l'escalopa a la milanesa que curiosament he tallat a rombos?, ell li explicava coses de la feina i he pensat que
no se que l'empresa l'havia enviat a ella a dinar amb el superexecutiu (no se si per bona o per rosa), ella continuava amb l'anunci d'herbal essences, acaronantse els cabells de vegades fingia un interés amb un gest de cap o amb els ulls pero en defin itiva li importava un comí el que li deia ell.
aleshores he fet asociacions absurdes mira jo i... o fulano i... dintre d'aquestes divagacions m'ha vingut a l'oida un comentari d'ell deia:
m'agradaria haver-te pagat un hotel mes car pero tink prroblemes amb la targa...
aleshores just en aquell moment m'ha caigut un cubell d'aigua pirenaica pel cap i m'ha deixat les ulleres xorrejant, aleshores he pensat ja esta! es el seu jefe i li ha pagat una formació a barcelona, despres del tallat s'han aixecat, ell ha pagat i se'n han anat escales amunt, ostres la formació es d'idiomes ii es a dalt!
i he pensat aix jo volia ser ella! pero he dit que cony jo vull ser ella!i aqui pringant al telefon juer!
no hi ha com anar a dinar sola...
una abracada
|
| |
|
Contactes
Registra´t
