| |
IV. SANT JOAN PEU DE PORT
 dijous 4/setembre/2008 - 03:38  454  2
Sant Joan Peu de Port, a banda de tenir un nom tan bonic (Donibane Garazi) en eusquera, és un poble que enganya. Si el veus de nit, penses que allò són quatre cases i ja està. I no. Hi viuen al voltant de dues mil persones i és la capital de la Baixa Navarra ( és curiós que la Baixa estigui a sobre de l’Alta; però dec ser jo que ho he entès malament ).
Una altra cosa que cal remarcar és que fou fill de la vila Dechepane, que és el primer escriptor en llengua basca. Desgraciadament és del segle XV, perquè amb l’antic que és el basc el primer autor podria ser del temps dels egipcis o els mesopotàmics. El llibre que va escriure recull poemes a la Mare de Déu. Jo crec que el podia haver dedicat a un tema més interessant, però cadascú per allà on l’enfila, o sigui que no hi ha res a dir.
El urbanisme del poble és senzill i simpàtic. Res no desentona. Per això sembla un poble petit. Es com si a Andorra o a Puigcerdà no hi haguessin deixat fer cap especulació si no partia d’un bon gust estètic inqüestionable.
El Codex Calixtinus –del que anirem parlant al llarg del viatge- i que teòricament va ser escrit pel Papa Calixte II per animar els fidels a anar a Santiago, però que en realitat va ser escrit com a negre papal per Aymeric Picaud, clergue de Potou l’any 1.139, diu sobre aquest indret:
“...Ve després, a prop de Port de Cize, el territori dels Bascos, amb la ciutat de Baiona a la costa, cap al nord. Es una regió de llengua bàrbara, poblada de boscos, muntanyosa, mancada de pa i de vi i de tot tipus d’aliments llevat de l’alleugeriment que suposen les pomes, la sidra i la llet.
“ En aquest territori, es a dir, a la vora de Port de Cize, a les localitats d’Ostabat, Sant Jean i Saint-Michel-Pied-de-Port, els recaptadors del portal són tan malvats que mereixen la més enèrgica condemna, perquè armats amb dos o tres garrots, surten a trobar els peregrins i els hi arrenquen per la força tributs injustos. I si algun caminant es nega a pagar el diner que li demanen, el peguen amb els garrots i enmig d’amenaces li registren fins a les calces i li prenen el cens.
“La gent d’aquestes terres és ferotge, difícil i bàrbara la terra que habiten. Els seus rostres ferotges, així com la pròpia ferotgia del idioma que parlen, aterren l’ànima de qui els contempla. Com que legalment només poden cobrar impostos als mercaders, el que cobren als peregrins i viatgers és ilegal. Quan la tarifa sobre quelcom és de quatre o sis monedes, ells en cobren vuit o dotze, es a dir, el doble.
“Per això, exigim i preguem ardentment que aquests recaptadors, juntament amb el Rei d’Aragó i demés persones riques que d’ells reben els diners dels tributs....juntament amb els sacerdots que tot i saber-ho els hi administren la penitència i l’eucaristia i els hi celebren oficis divins i els admeten a les esglésies, que siguin diligentment excomunicats, no només a les seves seus episcopals, sinó també a la basílica de Santiago, en presència dels peregrins, mentre no se n’apenedeixin amb prorrogada i pública penitència i moderin els seus tributs. I qualsevol prelat que, per afecte o lucre, pretengui perdonar-los, que rebi el cop de l’espasa de l’anatema...”
Aquest text demostra d’una manera claríssima que tothom està i ha estat contra els peatges si no els ha de cobrar ell. Es natural. Demostra que els catalans no hem estat els primers en posar el crit al cel quan ens aixequen la camisa al cobrar-nos els que hauria de ser de franc. Però el problema està en que no crec que el Papa Benet estigui per excomulgar i anatemnitzar els espanyols. Sap que li surt més a compte continuar-ho fent amb els catalans que ja estem acostumats a ser l’ase dels cops.
També demostra de la mandra mental dels països relativament grans per a comprendre i admirar els petits. No hi ha ni una sola paraula tendra ni d’admiració, tot és insult i menyspreu, gairebé com si els bascos pertanyèssin a un estadi inferior de la raça humana. En aquest sentit el primer llibre de viatges de la història –perquè es anterior als de Marco Polo i les obres gregues d’Homer i Llucià no són estrictament llibres de viatges- és molt sectari i desagradable. Tothom sap que si ha un lloc del món que val la pena visitar és Euskadi.
A banda de la bellesa de les cases, blanques amb les teulades amb forma de v baixa invertida de teules vermelles, amb balcons de fusta sempre amb flors; agraden les llambordes grises i lluents per la seva humitat, hi ha la bellesa potent del riu Nive i els seus ponts –sobre tot el bellíssim pont romànic- que avui ens semblen pintorescos.
La columna vertebral de la ciutat és un carrer que va de la Porta de Sant Jaume a la Porta d’Espanya. Aquí trobem la Presó dels Bisbes, un edifici gòtic del segle XIII on de nit diu que se senten veus dels bisbes corruptes que hi haurien d’estar empresonats i encara fan de pastors.
Hi ha molts peregrins que comencen la seva peregrinació des de Roncesvalls. S’equivoquen. Visitar Sant Joan i el camí que s’ha de fer fins a Roncesvalls val molt la pena. A més, som a l’inici del camí i la mandra és una estupidesa. Quan estiguem cansats, ja farem trampa en alguna altra etapa. Ara, privar-se dels Pirineus, senzillament és un pecat, per moltes imbecilitats que escrivís mossèn Picaud
|
Contactes
Registra´t
