| |
Pau (A l'Irene)
 dijous 8/novembre/2007 - 12:05  1120  2
Pau entre els teus ulls imaginats,
entre el cos que somnio i anhelo,
entre les brases el foc escalfarà,
entre els aigües el cor esclatarà,
la forma de veure el mar de demà,
quan el futur sigui imprevisible,
quan el passat sigui difús i clar,
quan ja no calgui somniar i volar,
potser aquell dia que dura anys,
quan quan escoltes la cançó,
com quan imagines el teu amor,
dins una fragància d'essències,
entre l'abscència i l'enyor dur,
d'allò que no hi és ni hi va ser,
aquella pell càlida que no trobem,
aquells ulls plens de màgia,
els somnis encara joves i bells,
les teves carícies sobre el vent,
aquestes ganes de tenir-te,
de tenir-me, sense conéixer,
potser el frec a frec oníric,
potser l'escull al mar llunya,
la pau em guia sense pensar,
els teus llavis de deessa de mar,
sospiren entre Ítaca i el teu cor,
bateguen les ones del teu amor,
recórre la meva pell i el bes,
entre vers i vers, sempre fidels,
a aquella estrella on m'hi veus,
a aquell astre on t'hi imagino,
on et veig i et perfilo, nit a nit,
en poc temps anem a poc a poc,
aliterant les lletres i les idees,
de tant en tant tornem a cantar,
bressolen els ones el demà,
i entre el seu ball sinuós
desferma les ales del nou vol,
ara que la pau és entre ulls,
entre mirades de mel i cor,
entre les teves passes el nord,
entre les meves passes el món,
entre cada pol, cos a cos,
entre palneta i planeta,
com paraules universals,
on la pau és deessa antiga,
quan ja no volem sentir-lo,
aquest planeta i la gent,
quan sobrevolem l'espai,
quan hi som i no hi som,
quan ja no hi ha més terram
quan els peus no hi toquen,
quan ja som ben folls,
ara que encara no et conec,
o potser més de l'imaginat,
o potser molt més abans,
a un passat difús i calar,
la pau no es fa esperar.
|
Contactes
Registra´t
