|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de arale
|
|
|
Avui llegint els blocs...
dijous 4/setembre/2008 - 06:55 519 13
Avui llegint els blocs, no he pogut reprimir les llà grimes...i es q el meu estat d'à nim és últimament com una montanya russa ( riu de les caigudes del xat d'aquets dies)
No se ben be, q és el q m'ha fet plorar, potser es el conjunt d'emocions q hi ha escrits en ells..no se pas...
La qüestió es q semblo no se q amb la caixa de mocadors de paper a les mans...
i com no , he necessitat treure'm alguna cosa de dins...aixà q ja em veieu a mi, aquà escrivint ves a saber q...sense volta ni solta...
La primera setmana de setembre sempre em costa de pair, per coses de fa anys, q suposo q encara em foten...i a més ara se m'ajunta amb coses d'ara q necessiten el seu temps per pair...
De tota manera intento fer un esforç per ser la cabra boja de sempre i em costa, pro tornaré ( és una amenaça!! jeje), si, si, tornaré a estar de conya, pro no per mi, si no,
per gent q ara em necessiten ben forta i per gent q no tenen ganes de veure'm malament...pq em cuideu i no us puc decebre...als del xat i als de fora el xat...q "graciesadeu" en tinc uns quants de repartits, no em puc queixar pas...
Una abraçada a tots i aprepareu-se q viiiiiiiiiiiiiinc!!!!
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
campaneta |
Es una bona cura
Thursday, September 4th 2008, 2:09 PM
Plorar, i plorar desconsoladament va bé per treuret totes les angoixes que portes dins, i cridar o trencar plats (dels xinos).
Quan vulguis plorem juntes, jo ho faig molt sovint, agafo el cotxe, tanco totes les finestres, poso una música que a mi em motivi i canto, crido i ploro.
Em quedo molt a gust després, i aixà ningú ha de pagar els meus mals dies.
|
|
Piga |
Un abraç reconfortant
Thursday, September 4th 2008, 7:17 AM
per tu, Arale, que vas ser de les primeres persones amb les que vaig parlar en començar al nostre xat. SÃ...tens raó...en aquests últims dies el to dels escrits estan tenyits de sentiments melangiosos, no sé si pot tenir a veure amb allò de l'estrès postvacacional o amb què redimonis té a veure, però el principal, penso és que la vida no és una lÃnia recta i monòtona, sinó vibrant, que fa ziga-zagues, parabólica i dinà mica, de seguida tornarà s a ser...doncs igual que la vida, l'Arale vibrant, parabòlica, dinà mica i canyera que has estat sempre. Cuida't bonica!
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|