|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de horus
|
|
|
LLEGUINT-ME ELS SENTIMENTS.
dimecres 3/setembre/2008 - 09:56 1358 20
Aquest vespre,com un de tants,agafo a la meva gosseta i anem a passejar,ella mou la cua,li poso la corretja i ....somiiiii,surt de casa com una exalaciooooó,(el que fa la joventut)i no se perqué ella sola hem dirigeix a un turonet on avanç i anavam acompanyats,en arrivar miro el cel i .....vaja,s'estava ponent el sol,una posta maquissima,com poques vistes desde el lloc,peró llavors el cap comença a rutllar i....em sento a terra i...vaja,aquest cap meu de tant en tant em juga males passades,vaig començar a recordar les llargues converses que hi havia tingut i no converses amb la meva ex-parella en el mateix lloc on era sentat ,peró de sobte quan jo ja no podia aguantam mes les llagrimes la gosseta es seu al meu costat (cosa extranya perque sembla una cabra dels bots que fot...) i em posa el morret d'amunt el hombro,llavors com que no hi havia ningú.....he explotat,si,plorant,i no hem fa vergonya dir-ho,no se és mes home per no plorar,dita aquesta aclaració segueixo,la gossa ha notat com estava i llavors volia aixugar-me les llagrimes,peró em plenava de babes amb molt carinyo.
Peró a posat la seva pota i el morro d'amunt la meva falda i hem contemplat tots dos com es ponia el sol.I realment a set una de les millors postes de sol que he vist i amb la millor companyia que podré tenir mai.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
beatrice |
Es que son fantastics!!!!
Friday, September 5th 2008, 7:58 PM
els nostres animals de companyia gossos,gats ells ens entenen sempre son molt mes inteligents i sensibles que nosaltres els homes i saben molt be com ajudarnos a superar certos moments dificils per a cadascu de nosaltres,jo estic emocionada per el teu article i per que hagis admirat una posta de sol amb la Pucca que et mimaba,i que et deia vinga Horus anims,i si plores fas molt be perque es la cosa que fa mes be per treure tot el que tens a dins,i quina millor companyia que la teva estupenda nena que t,estimerà per sempre,i ja saps que espero que vagis encara a passejar moltes altres vegades a veure una posta de sol am la pucca.Un miao dels meus tres gats,en Billy,la Sara i en Max.Un muakis ben fort per tu i la Pucca.Bacioniiiii maco
|
|
vent |
Hola home afortunat
Thursday, September 4th 2008, 5:03 PM
He llegit el teu escrit i m'ha emocionat, no he plorat, però hauria estat facil fer-ho. Et queda el gos, ets afortunat, jo vaig perdre fins hi tot el gos i vaig tenir que renunciar a ell per l'asegurança de la casa. De vegades quan l'he vist i li miro als ulls, veig la seva tristesa, ells no entenen les separacions. Em pregunto que pensaran quan despres de veure junts a una parella, un dels dos marxa del seu costat. Penso que no ho poden entendre, ells tambe peteixen les separacions sense ser culpables d'elles. Dedicali una moixaina al teu gos de la meva part, anims i sort, adeu.
|
|
odi_rabia |
animals inteligents
Thursday, September 4th 2008, 5:22 AM
ieps! jo no he tingut mai animals, perquè als meus pares no els hi agraden gens, però penso que són molts més inteligents que els humans .. si poguessin parlar , ens donarien mil voltes! serien ells els inventors!
d'altre banda això que expliques és molt maco, a ella sempre la tindràs al teu costat, plorar¿¿?? mira .. t'admiro perquè pots plorar i dir-ho publicament , a mi em costa mooolt plorar i més encara que els altres em vegin o u sapiguen ... però va tan bé! et desfogues i crec que amb el pas del temps també t'ajuda acceptar el passat fins que un dia ja no ploraràs pel mateix record! cuidat moolt! i les postes de sol son makisimes, un altre dia , emportat la camara i tindràs fotos bestials! kuidat! salut!
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|