| |
Camí
 dimecres 7/novembre/2007 - 02:30  1099  0
Allà on hi neixen les flors del matí,
on transito sol i mut entre la gent,
quan suem per veure la lluna al cel,
pujant pel camí del mig per fugir,
per seguir les pistes de la mar,
ara que som tendres i senzills,
ara que som estranys al món,
en aquest instant somniarem,
i serem fidels al mateix estel,
allà on hi dormen els somnis,
al camí de la nit i la lluna blanca,
on la nit fosca és trànsit d'ànimes,
un jutge de sentències estranyes,
com un encoratjador immutable,
o una drecera obscura i sincera,
una lluna mai domada pels poetes,
que transita solitària pels ports,
als ulls des pescadors i la nit,
a les fosques pels passatges,
entre les platges i la mar en calma,
allà on el camí es troba amb el destí,
on les ànimes marítimes es fonen,
on fondegen velers d'origen incert,
amb estranyes banderes i estàndars,
camí fet de senyals inesborrables,
destins senzills i oberts als temps,
destins sepultats sense arraconar,
entre cor i cor el cos mai es rebel·la,
la seva força és estima i tendresa,
la seva forma és la de la selva verge,
i el camí es camina amb un sol ritme,
les passes accelerades dansen soles,
entre elles i les pedres dels marges
només hi ha una passa, un sol camí,
camí a camí, incert destí, llum del matí,
arranca'm el cor i les ànsies mudes,
cada batec d'onatge i verí, cada llum,
i adorm els teus llavis prop dels meus,
fes-me sentir que sento si no hi ets,
fes-me dir tot allò que sovint oblido,
tot allò que mai no ens direm, sincers,
ara que ja no oblidem res i som encara,
al camí del mig sorgirem entre el vers,
trobarem la drecera a tots els camins,
ens acostarem a la pluja i a cada vent,
serem la justa ona d'onatge incert,
de camí misteriós als ulls de la nit,
allà on reposarem els cossos nus,
i serem ombres a la nit immensa,
i romandrem en silenci absolut,
mentre neixen flors pels camins,
mentre dormen els estels al cel,
entre els universos immensos,
entre cada llum, a cada ombra,
on hi dormen les nostres ments,
allà on jo hi vaig i tu hi véns,
aquí on reposen els cossos,
aquí on el camí s'oblida del destí,
on serem lliures i caminarem nus,
on dansaran els ones, els camins.
|
Contactes
Registra´t
