Seré totalment feliç només
quan realment sigui la teva
ombra tota l’estona, quan
aquesta ombra respiri la teva
calidesa, quan senti la teva mà
suau, quan m’embriaguis amb
la fragància del teu cos preciòs.
Certament, tu també ho amagaràs.
Però, per què cal molestar-se
si és veritat?
...amb la última part. Certament...
Hi ha moments que les coses són tant obvies, que per molt que ens resistim a amagar-les o a no sentir-les allí estan. Després ja depen de nosaltres mateixos, acceptar-les, deixar-les sortir o passar de llarg sense fer res. Fem el que fem, mai podrem negar el que sentim o el que vam sentir...
Molt bonic aquest poema.
Uiiiiiiiiiiii no no no!!!
Com a observadora de gats (i al año de ir con un cojo, se cojea i se ranquea, que deia la meva iaia maña) necessito espai propi...
o sigui, més aviat "Una habitació pròpia" com la Woolf, que com el seu nom indica, no és gata, però també és un tros animal!!!
Escriu el teu comentari per aquest article
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't