No tenim dret a somiar,
som l'infant morint de fam
amb un lament a la boca,
som la por q contamina
el valor d'una mirada.
Som cada minut d'espera
q ens besa sovint la galta,
destil·lant a cada llà grima
la certesa emvetzinada...
No diguis això, dona. Saps? T'ho poden prendre tot, però fins que et quedi un bocà de vida tens possibilitat de somniar.
Vinga dona a somniar que encara es gratis, jejejej.
Petonets i endavant vaileta.