| |
realitat o fantasia
 dimarts 2/setembre/2008 - 06:17  1111  1
Bona nit, aquí us deixo una de les meves historietes:
"El dia es despertava ennuvolat, feia fred, l'aire olorava a tempesta però el cel no deixava nar ni una sola llàgrima, es veia desanimat i perdut. Era dissabte... bé, diumenge sobre les 06:30 de la matinada, jo acabava d'arribar a casa, després d'un petit i lleuger truc dient "ja he arribat" em disposava a sortir del cotxe per nar a dormir, la nit havia sigut llarga i divertida però ja em pesaven les parpelles i sentia la necessitat d'estirar-me al llit.
Vaig sortir del cotxe innocentment, quatre pases mig arrossegades darrera meu, els pels de punta, qui era?? vaig començar a córrer, obrint la porta de casa sense importar-me el soroll de les claus al girar dins el pany de la porta, el cor em bategava molt ràpid però ja havia passat l'espant, estava dins de casa amb la porta tancada, vaig respirar.... lentilles fora, les mans ben netes, pijama, llum tancada i cap a dormir. Segons de tranquil·litat, relax i calma.
De cop i volta vaig notar el seu alè, com podia ser? vaig fer un repàs ràpid, les portes tancades, la finestra tancada... qui i com? no gossava obrir els ulls, em feia por obtenir les respostes però la curiositat se'm menjava per segons... No vaig ser capaç d'obrir-los em vaig girar de costat, i vaig fer veure que dormia encara que la meva esquena notava la seva prescència. M'acaronava els cabells com si jo fos una nina indefensa, les meves orelles només podien centrar-se en el seu respirar calmat fins que amb un fil de veu em va dir "no cal que em miris, sé que estas desperta i em sents", en aquell moment m'hagués agradat sortir correns, cridar i fins i tot plorar, però era incapaç de moure'm, estava paral·litzada.
Sé que no volia altre cosa que protegir-me perquè en poc minuts dins meu semblava que tot hagués quedat en un ensurt, els seus braços em van tranquil·litzar.
Suposu que em vaig quedar dormida perquè no recordo res més d'aquella matinada només tinc un petit record, un espanta-malsons penjat a la capcel·lera del llit. Diuen alguns que debia ser un àngel protector, altres que debia ser un somni, i altres es dediquen a jutjar el meu comportament, perquè no vaig mirar qui era? tanta por tenies?, també m'he sentit a dir: segurament va ser un somni on es representava la teva actitut davant la vida..."
|
Contactes
Registra´t
