| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de Xavier_
|
|
| |
Frédérick Bousquet, el català invisible
 dimarts 2/setembre/2008 - 12:42  494  5
Entre el 17 i el 18 d'agost passats, van ser molts els mitjans de comunicació del nostre país, tant audiovisuals com escrits, que van informar del metall d'argent conquerit pel gimnasta Gervasio Deferr com "la primera medalla d'un català a Pequín". Ho van fer, entre d'altres, TV3, Catalunya Ràdio, l'Avui, El Periódico i el Diari de Girona, però no era cert. Deferr era el segon. El primer havia estat el nedador nord-català Frédérick Bousquet, que l'havia guanyada sis dies abans, l'11 d'agost, en la prova de 4x100 metres lliures. D'aquest èxit, però, només mitjans catalanocèntrics, com ara La Clau , Vilaweb, Directe.cat o El 9 esportiu, van informar-ne puntualment. Aquest últim ho va fer fins i tot amb l'enunciat "no la poden comptar", en el sentit que Espanya no podia fer seva aquesta medalla. Amb tot, caldria separar els mitjans públics dels privats ja que són els primers els qui tenen el deure ineludible de ser més rigorosos en les seves informacions. La ràdio i la televisió nacionals de Catalunya no poden cometre una errada tan espectacular que, per les seves característiques, deixa de ser informativa i passa a ser ideològica. Té gràcia que els mateixos redactors que, proclamant-se purs, es neguen a signar les seves cròniques durant les campanyes electorals -perquè el minutatge respon a un pacte entre partits polítics i no pas "a criteris periodístics i professionals"-, siguin els mateixos que abandonen aquests criteris i n'adopten de polítics quan el rigor informatiu no afavoreix la ideologia del partit que té el control de TV3 i Catalunya Ràdio.
Res a veure amb el diari Avui, que, en ser advertit per alguns lectors, va rectificar immediatament la seva pàgina Medallistes dels Països Catalans i va incorporar-hi Frédérick Bousquet. Per a TV3 i per a Catalunya Ràdio, en canvi, Frédérick Bousquet no existeix. Pensen els directius i redactors d'aquestes emissores públiques que els únics catalans que hi ha al món són aquells que neixen al sud de Catalunya. Els qui neixen al nord no són catalans. De fet, només fan veure que ho pensen. La veritat és una altra. La veritat és que hi ha una raó política que els força a cometre l'aberració d'ignorar els medallistes de la Catalunya del Nord, i és que reconèixer que hi ha catalans que no són administrativament espanyols implica reconèixer també que l'espanyol és una llengua que no entenen tots els catalans. Cosa que obligaria aquestes emissores a subtitular o a doblar totes les intervencions que es fan en llengua espanyola i neutralitzaria la política de bilingüització dels mitjans públics en virtut de la qual ja és del tot impossible seguir TV3 o Catalunya Ràdio sense saber espanyol.
El menyspreu que aquesta política suposa per a l'audiència nord-catalana és escandalós, però encara ho és més la discriminació dels catalans en funció del seu lloc de naixement. Hom pot dir que el fet que Frédérick Bousquet hagi nascut a Perpinyà no certifica que sigui catalanoparlant. Molt bé. I què? Que ho són, de catalanoparlants, tots els sud-catalans participants en els Jocs? Com és que només són catalans -independentment de la llengua que parlin- tots els olímpics amb passaport espanyol? Per què els qui el tenen francès -fins i tot encara que parlin català- no tenen aquesta nacionalitat? Els sembla poc català dir-se Frédérick, potser? Ho és més dir-se Gervasio? Tanta incongruència amb objectius netament manipuladors ofèn la intel·ligència. Però encara n'hi ha més, d'incongruències, perquè mentre les arrels argentines de Gervasio Deferr no són cap obstacle per considerar-lo català -cosa que està molt bé-, sí que ho són les arrels catalanes de Frédérick Bousquet que ell reivindica i que l'any 2003 el feren dir "em sento a casa" participant en els Campionats del Món de Natació celebrats a Barcelona. I, per la mateixa raó, tampoc no són catalans els nedadors Albert Subirats, nascut circumstancialment a Veneçuela, i el sabadellenc Olaf Wildeboer que, per pròpia voluntat, han preferit participar amb Veneçuela i Holanda, respectivament, davant la impossibilitat de poder-ho fer com a catalans. Són els catalans invisibles.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
sarralenc |
Ben dit Xavier!
Wednesday, September 3rd 2008, 4:05 PM
Felicitacions Xavier pel teu artícle. No només tens tota la raó sino que ens mostres un aspecte d'aquesta política pseudo-"bilingue" destructiva pel català, que fa TV3. (Radio Catalunya no la he sentit mai i no en puc parlar d'el que fan). Quan sóc a Catalunya i veig TV3, que a vegades es passa més estones parlant o dialogant en castellà que en català, tinc ganes de entornar-men cap al Canadà o els Estats Units. I subín avanço el viatge de tornada per no sentir tant de castellà. És una vergonya, com tu dius, que no pugui "viure" en català a casa meua! No sé per qué tenen que fer tantes entrevistes a gent que només parla castellà. Que no hi han gent famosa i preparada fora d'Espanya. Ni francesos , alemanys, holandesos, italians,ciutadans dels Estats Units d'America poden contribuir amb els seus coneixements? que tots han de ser espanyols?
Bé,Xavier, tu ho saps escriurer millor que jo, i m'en alegro que ho facis perque així hi ha més gent que s'en entera.
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
