| |
Una feina desagraïda
 diumenge 31/agost/2008 - 08:17  617  4
Heus aquí un monòleg marca de la casa del COC i de mi mateix: espero que a algú li agradi. Bona riguda!
En aquest món hi ha un fotimer de feines per a tots els gustos. Desgraciadament, n’hi ha de molt desagraïdes, com per exemple les brutes, com ser la senyora de la neteja, que personalment em sembla un tòpic ja (i de ben real), l’escombriaire, que sempre és lleig i amb barba, d’aspecte fosc, similar a un trol o ogre, i últimament sovint també se’n veuen molts immigrants en feines com aquesta, les més brutes, desagraïdes, “txapusseres”.
Tu vas pel carrer a ciutat i veus el clàssic escombriaire vestit de groc o taronja fosforescent, amb ratlles grises brillants, amb el mateix tipus de pantalons a joc i amb un cistell de goma brut, semblant al d’anar a comprar però sòlid (perquè la brutícia no s’escoli), ennegrit, que teòricament també és groc. Jo crec que els que el porten negre és de la quantitat de merda que s’han empassat i el groc, a més de fugir, ha mort, ha sigut literalment absorvit i devorat pel negre.
Per tal que es vegin, són uns “xalecos” reflectants amb potes perquè es vegi almenys que aquest individu té un bon “merder” literalment i que és portador de la màxima matèria prima que sap crear i produir l’ésser humà: merda i brutícia. Menys en la pròpia residència tendim a embrutar-ho tot. Molts es pensen que fan una bona acció: cony si hi ha escombriaires és perquè embrutem lliurement i sense remordiments. Sí i tant! Diga-li a l’escombriaire, xato! Que es deu cagar en tu! (més merda, veus?) Un senyor diu: “Oh, és que jo mira que sóc bona persona, que contribueixo a la labor dels escombriaires: donant-los feina.” Però en realitat s’equivoca. “Senyor, és al revés! Hi ha escombriaires, no perqùe puguem embrutar lliurement i sense remordiments, sinó perquè som uns guarros, sobretot vosté!” I així, amb aquesta ingènua creença, embruten tant com poden.
Per això, hi ha paperes. Els nostres estimats escombriaires es van queixar i els sindicats van pressionar els ajuntaments perquè les posesin, però no serveix de res. Hi ha gent que juga a bàsquet i és pitjor, crec que així es deuria inventar aquest esport (el que m’estranya és que s’hagi inventat a EEUU i no a Espanya, perquè mira que en aquest païs n’hi ha cada un...). Una bona definició de paperera crec que seria: contenedor de dimensions reduïdes el qual serveix per llençar la brossa pel seu voltant, ja que acostar-s’hi és massa complicat, no fos cas que es tinguessin un accident.
Els nostres amics van de bòlid. I quan veuen un gos cagant-se al carrer, amb l’amo mirant a un altre lloc, despistat, o fent-se’l, es desmaien. L’altre dia li va passar a un i enlloc d’endur-se la merda, es va emportar el gos. És clar perquè no embrutés més, no només semblava un abocador permanent de merda, sinó que a més és ambulant: ara te la fa aquí, ara te la fa allà. El que passa que jo penso que el que s’hauria d’haver endut no és el gos (només), sinó el seu amo, perquè se’n pot comprar un altre, i molt pitjor, de molt més gros i, per tant, abocar més merda que aquest que s’endu.
ja que el que és nostre no es toca però el de la resta sí, menys la gent amb el síndrome de Diógenes, déu els protegeixi. Que aquest és un altre tema. Jo crec que dins de casa seva amb tantes “relíquies” que hi tenen, han estructurat una mina i tenen vagonetes i columnes de fusta perquè no se’ls caigui a sobre la seva obra, no fos cas que quedessin colgats i emmerdats més del que estan que es dificil.
Ah! I no us ho perdeu. Heu vist les escombres que porten? Jo us ho juro a vegades és per “jinyar-se” perquè se serveixen d’unes escombres que són sospitosament semblants a les de les bruixes. Pal gruixut i les fibres aquestes que tenen per netejar són igualment gruixudes. Jo crec que a més de netejar, el fan servir de vehicle per anar i venir. Són bruixots escombriaires! Deuen tenir una zona blava i tot per aparcar. Els sindicats d’escombres i d’escombriaires deuen estar que treuen foc pels queixals d’haver de pagar a més pàrking per l’escombra.
Tu veus a les 8 del matí trànsit escombril al cel i a la radio informen que ha hagut un accident a l’aerocarrer tal on han xocat una moto-escombra i un tricicle-fregona. I tu veus els escombriaires cridant: “Malparit, compra’t una escombra de veritat cony! On vas amb aquesta branqueta, desgraciat!” És clar, i després passa el que passa. Aquí es veu que els escombriaires són com nosaltres: humans. Qui ho diria, eh?
|
| |
|
Contactes
Registra´t
