|
UNA MORT, UNA FOTO
diumenge 31/agost/2008 - 04:17 467 1
En la primera foto que vaig veure de tú, vaig començar el poema; un matí d'cotubre sota un sol radiant, escribint:
-Una dona que sigui el mateix que la nit i el contrari a la foscor.
Però em vaig preguntar si el poema era la versió idònia per expressar el què sentia.
-Potser el poema és el contrari a la poesia, el mateix que la cendra ho és del foc.
doncs no sé perqué després escric:
-Confia en el què creus que és veritat, confia en el que sents que ho viuràs.
Entre tants sentiments em deixo anar, i així vaig morir,
veient la primera foto que em va recordar el què havia deixat de ser.
Veient que el meu record era la primera foto teva,
veient que la vida és un record i no una foto.
|