| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de misselvis
|
|
| |
histories de gats,(article de bon rotllo,per calmarel xat)
 diumenge 31/agost/2008 - 07:43  780  6
Des de sempre ,que als gats els he caigut be,no te cap secret,van amb la gent tranquila com ells, i potser els agrada la meva veu(tinc veu de barrufet), primer vaig tenir a la Mixifusa, els del poble es pensaven que la rentavem amb lleixiu, despres vaig anar a viure a una casa gran amb 3 germans meus (es que n'hi ha mes) i teniem al Nicolau (heu tingut mai un gat en posicio d'atac a lo bestia? glups!), a l' Ombra (gat gat no ho se pas mes aviat peix),al Fuyur (un gat pot estar tot un dia roncant, si senyor),la Lluna (nervi pur) , i els tres gatets que va parir la Lluna (mala pata que un dia abans de capar al Fuyur, l'unic mascle sencer que quedava , es van posar a ...diguem ballar,e que hi ha gent joveneta),a la nit tots volien dormir amb mi,el mascle alfa, sir Nicolau, dormia damunt del meu cul,el lloc mes cotitzat en el mon gatunu, l'ombreta,innocent ell , dormia a les meves cames,mirant-se al Nicolau amb cara de -jo vull ser amic teu- i el Nicolau amb cara de mala llet li retornava la mirada com dient-imbecil !!- els gats poden ser molt expressius.El Fuyur es posava al costat del cap, perque tenia l'extranya obsessio per llepar l'aire que sortia del nas (que us llepi un gat el nas ,ja veureu quina tortura!) i a la Lluneta no se li va passar res mes pel cap que portar-me els tres gatets diminuts i estirar-se amb ells a l'esquena, ho visualitzeu?,...es que a mi em feia pena treure'ls,ademes amb el rum rum m'anava adormint,pero es clar, jo m'havia de moure de tant en tant (coi quina capaçitat tenen de no moure's durant hores!) quan feia una bona estona que tots dormiem jo canviava de posicio lentament,i llavors el Nicolau em mossegava al cul i no fluixet precisament!! jo feia un crit i llavors tots es despertaven començaven a donar vots i voltes i allo semblava una peli dels germans Marx, i aixi moltes nits, pero a mi m'importava un pepino, de fet em feia molta gracia! be es una historia de gats,ara nomes me'n queda un,a tots els que teniu animals(si hi voleu incloure persones...) aprofiteu-los i estimeu-los molt, que nomes donen bons moments i la seva vida es curta,(menys els lloros i les tortugue!! petonets chau chau!!!
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
Poetigat |
Gats
Sunday, August 31st 2008, 9:48 AM
Animals fascinants, crec que diuen molt de les persones que ens agraden.
Carinyosos i esquerps, solitaris i sociables, mandrosos i inquiets, xafarders
i acomodats, són un pou de contradiccions, l'elegància feta animal, de petit no hi ha res més tendre, però també t'atacaran sense contemplacions si els provoques. Són uns felins que conviuen amb l'home, tenen la part felina i la part humana...
Miau, salutacions meves i del meu gat, misselvis!
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
