| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de petris
|
|
| |
una altra persona parlant una altra llengua?
 dissabte 30/agost/2008 - 03:55  1191  5
ja he tornat de les meves vacances a mallorca! una vegada més vaig comprobar que bonita està l'illa i també....quines bestieses están fent construint per tot.
m'ho vaig passar molt bé, anant a la platja, parlant català, estant amb els amics,.... a vegades em demana que hauria passat si m'hagues quedat vivint allà.
però el que més em sorpren cada vegada quan estic a un lloc on estic envoltat de català (o castellà, perqué amb el castellà em passa el mateix) que sóc diferenta, els sentiments són diferents, els pensaments,.... sóc més abierta, més optimista, tinc més lleugeresa,...
la meva teoría és, que com vivint a mallorca no m'ha passat res difícil i dur (mentres aquí a austria sí) la llengua per a mi inclou totes aquestes experiencies positives i em fa sentir millor! que en pensau vosaltres?
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
fenix |
L'alteritat
Monday, September 1st 2008, 7:46 AM
Hola, petris, sei wieder Mal gegrüsst!
jo vaig néixer a Barcelona, als 21 anys vaig anar a viure a Alemanya, l'any 2000 vaig venir novament a Barcleona, l'any passat el vaig passar Hamburg, enguany un any més a Catalunya, i potser torni cap a Alemanya:-) També he viscut a Mallorca, on també hi he experimentat bastanta misèria humana, no més que a d'altres llocs, segurament, però com que és tan petit, te n'adones aviat.
Em sembla que conec bastant bé el que expliques. L'alteritat (das Andere) ens permet com ... 'actuar', de manera que el nostre entorn no ens afecta de la mateixa manera que allò que es/era 'nostre' i que no vàrem escollir. L'altre (der/die/das andere) l'escollim o, com a mínim, en som més conscients, sobretot en sentim la possibilitat de fer-ho. Això té una ventatja: ens relaxa de nosaltres mateixos, de la nostra càrrega pròpia, de la nostra motxilla del passat, ens alleugera la visió del món. Això si tenim la ment oberta, clar. L'estranger que som l'hem d'acceptar, i l'hem d'acollir i integrar en allò que ens ho demana... contínuament. Hi ha molts estrangers (aquí i allà) que no permeten la renovació, la lleugeresa o l'enrequiment. No han entès que en marxar de casa seva, han fet un petit salt a un buit que necessita ser reomplert d'actuació conscient a cada instant.
"Més difícil quedar-nos a un lloc que tornar a marxar". Sí. Se'n diu procés d'aculturació. Ens convertim en 'nòmades' de llar/casa. És com si, en marxar aguéssim afagat, amb els paquets, les arrels que havien crescut sota els nostres peus, i les duguéssim sempre mig obertes, mig enterrades allà on som. Fins que trobem potser aquell lloc que creiem o pensem que podem tornar a deixar-les créixer terra avall. Un lloc que no és a casa, però en què sentim que som 'com si fóssim a casa'. Ell lloc és diferent, mai serà el sentiment de llar que haviem viscut (das Heim).
Espero que les teves sensacions no et destorbin gaire el son en moments no tant enriquidors.
Crec entendre't.-)
Alles weitere Gute von Herzen
Bernat
En fi, no valoro res, parlo de sensacions...
|
|
misselvis |
hola
Saturday, August 30th 2008, 6:37 AM
a mi em passava el mateix quan vivia a Irlanda,no em costava molt coneixer gent i tot era fantastic i meravellos,i tens rao, alla, jo sabia que hi era de pas,els problemes eren aqui ,aixi que podem dir que la llengua i on et trovis et pot fer veure les coses diferent,per aixo,la gent que hem viscut fora ,tenim com una adiccio a tornar a marxar, sapsque et sentiras be! ai a Austria , quina enveja em fas, (sense menysprear Catalunya eh?)
|
|
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
