|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de kimberlic
|
|
|
De cóm va sobrevenir el buit...
dimarts 6/novembre/2007 - 03:59 432 3
La foscor enllà, la feble llum de les espelmes que fiblen d’entre les cames de la gent, la llum als ulls directa d’un focus, i les meves paraules ( que creia que no parlaven de mi), i si dir-ho en veu alta, els meus mots íntims, que recorren la meva vida, els anhels i desigs perduts en el reialme dels somnis, divagant... sense camí.
Van ser la acceptació que convisc amb una profunda tristesa, i la veritat no se quin es el motiu, tan sols que fa tres dies que he emmudit i no se com alçar el vol.
Després amb el só sec, l’esclat dels aplaudiments va cobrir-me un tel de sordesa, només em sentia profundament buida i volia fondrem amb el tel.ló negre de darrere.
Desaparèixer i que el buit i el silenci facin el que vulguin.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
kynliu |
Kim, amunt!!!
Tuesday, November 6th 2007, 9:31 PM
Se que a voltes i sense motiu, un pes ens ofega i per molt que ho intentem, no trobem sortida per la tristesa i la soledat, llavors es fa tot tan faixuc, tan llarg...les ales pesen i no es pot volar...
Pero no hi ha mes remei que intentar-ho un cop i un altre fins que a poc a poc, pots remuntar, i se que tu pots fer-ho, per començar jo t'envio una rafaga d'aire plena d'anims tu posiciona les ales que l'aire esta a punt de arribar!
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|