| |
|
| |
|
 |
|
| |
|
| |
Article del bloc de B-612
|
|
| |
Ornitologia (Pt. I)
 divendres 29/agost/2008 - 10:01  511  5
Plecs del mapa d'ahir omplen la meva butxaca esquerra (la dreta té un foradet). Eternes plecs al paper que serveixen per apropar o allunyar, segons convingui, els records.
Avui, després de dies d'oblit, m'he fumat una cigarreta contemplant la meva teulada. Tot segueix com ho vaig deixar fa uns dies, però avui tot té un aspecte estrany. I avui, i la meva teulada no ho sap encara, totes les seves cicatrius em semblen diferents. Familiars, però diferents.
Avui veig més llum en la part que no rep les carícies del Sol. Avui veig els pardals que busquen les seves engrunes i els regalo un somriure còmplice. Perquè avui entenc aquests saltirons. I perquè avui, lluny de ser divendres, és un altre d'aquells dies que m'encarrego jo mateix d'il·luminar amb la meva mirada.
Fot dies que el meu llit amaga les seves arrugues per gronxar-me dolçament. Fot dies que em dutxo amb aigua freda i que passejo nu pel meu racó. Fot dies que em basta amb el teu alè per sentir-me en la glòria. Fot dies, ni molts ni pocs, tan sols dies, que em va arribar la factura de la meva sort amb un elevat recàrrec al meu compte.
I segueixo sense calendaris. Segueixo sense rellotges i sense crosses. Continuo avançant per aquest camp de roselles que suposa la meva existència. Continuo aferrat a mi mateix. Víctima del meu propi entusiasme.
I segueixo, això tu ho saps millor que ningú, somiant. Continuo volant. Sempre va ser així. Continuo rient. Ja saps, a prop. Dins. Just al teu costat. No puc deixar de volar, tot seguint l'estela d'un pardal.
|
|
|
 |
| |
|
| |
Escriu articles al teu bloc
|
|
| |
|
| |
Comentaris sobre aquest article |
|
|
| |
|
|
| |
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
| |
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
| |
|
|
|
Contactes
Registra´t
