|
|
|
|
|
|
|
|
|
Article del bloc de desdemona
|
|
|
un somriure
dilluns 5/novembre/2007 - 01:55 1056 2
Avui m`he llevat d`hora.
Eran les 6:20 h. Cada dia em costa mes sortir del llit. Pot ser sigui pel canvi d`horari... pot ser per la caiguda de les temperatures, o pot ser pel pas del temps.
Com cada dia, he pasat per la dutxa, em preparo un cafe i veig les noticies del dia.
Amb tot aixo poc temps em queda per fer altre cosa. Nomes el temps just per sortir corrents a la feina.
Aqui comença un nou calvari: EL TRAFIC.
La distancia que separa casa meva amb l`oficina (en cas de no haver-hi trafic)
esta entre 6 i 7 minuts. No obstant tinguent en conta el caos circulatori de l`hora punta m`hi estic ben be de 30 a 35 minuts.
Puc veure les cares de la resta de mortals: Cares de son, cansanci, aburriment....
Pero sabeu una cosa? sabeu que es lo pitjor de tot?
Les presses per arribar, la gent de mossega, aquell que et tanca amb el cotxe perque sempre te preferencia (o al menys s`ho pensa), crits i soroll..
I aixi es com arribam a la feina, nervissos, crispats i amb ganes de tornar a casa
nomes arribar.
De sopte! S`obri la porta. Veig un home d`uns 50 anys i sembla cansat...
Ha vingut amb un contenidor desde molt lluny passant per un trajecte de moltes hores. I encara li queda lo pitjor. Descarregar 20 tones de producte.
Tot i aixo em dedica el seu millor soriure diguent:
BON DIA ! SEMBLA QUE AVUI FARA UN DIA ESPLENDIT!
Per un moment ja m`he oblidat del calvari que he passat fa una estona.
Vull dir: Pot ser la vida ens seria mes facil i agradable simplement amb un SOMRIURE.
|
|
|
|
|
|
|
Escriu articles al teu bloc
|
|
|
|
|
Comentaris sobre aquest article |
|
|
|
|
|
|
Escriu el teu comentari per aquest article |
|
|
|
|
Ho sentim, els usuaris no registrats no poden escriure comentaris
| Registra't |
|
|
|
|