| |
El parany (introducció)
 dijous 28/agost/2008 - 05:36  490  3
No era un bon dia ni mai ho tornaria a ser,tot plegat era massa per una ment curta com la meva,curta sÃ,fins que em vaig redescobrir.Feia nuvol,era de dia casi per casualitat,eren uns nuvols molt negres,quasi semblava que tenia que caure el cel sobre els nostres caps,amb llamps a fons de mar i un aire fresc quasi gelid,totes les persones que trobaba pel meu cami,eren impersonals,suposo que per tota la roba que portaven a sobre,bufandes,gorros,guants...que dificil es fa reconeixer ningú en aquests casos,sobretot per mi que sempre vaig pensant en les meves cabories,si hagues estat més atent,potser mÂ’hauria evitat moltes coses,però el cas es que vaig anar-hi de cap,sense més remei,era dels que en la puta vida creia amb els destins escrits i aquestes osties,millor,i tant que sÃ,molt millor no haver estat conscient durant molts anys de la meva historia.Un cop vaig acabar el meu cami de tornada a casa,molt més cansat que mai en la meva vida,de cop i volta em vaig sentir la persona més cansada de tot el món,quina agonia,les cames em començaven a fallar,volia agafar-me,però els braços no van respondre,no vaig arribar a la porta de casa,i ja estaba tirat a terra,cansat,agonic,com si fes tres dies que no hagués dormit,no volia tancar els ulls,no,no,no,em repetia un cop i un altre,però em va guanyar una son terrible,inexplicable...i de cop la negror,la negror més fosca.
|
Contactes
Registra´t
